La històrica victòria electoral del PP a Andalusia ha transformat completament el tauler polític, però també dins de la formació que lidera Alberto Núñez Feijóo, reequilibrant el poder intern i sumant a l’organització la figura de Juanma Moreno com el nou gran baró territorial. El president andalús comparteix estratègia i estil polític amb el president del partit, a qui també l’uneix una profunda amistat, com subratllen en els seus respectius nuclis durs. La gesta de Moreno en el feu més gran del PSOE no té cap equiparació, tot i que les comparacions amb el que representa Isabel Díaz Ayuso han sigut constants des de la nit electoral del 19-J.

Sobretot, perquè Moreno va aconseguir 58 diputats (tres més dels que marca la majoria absoluta) amb un discurs de moderació i picades d’ullet contínues als votants del partit socialista davant el full de ruta seguida per Ayuso, que es va basar en un model de confrontació absoluta amb el Govern de Pedro Sánchez després de la gestió de la pandèmia. Dos discursos amb aparents diferències que, tot i això, també tenen moltes semblances.

I precisament per això a Gènova reconeixen que Feijóo no exigirà una línia moderada ni una estratègia calcada als seus barons. És més, el líder del PP va donar plena llibertat als presidents i futurs candidats, exigint a canvi resultats, tot i que va exhibir sintonia plena amb el dirigent andalús al quarter general dels populars davant de la presidenta madrilenya, que va entendre que és hora de compartir el tron com a principal actiu electoral. Però, segons ha pogut saber el Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, el suport de Feijóo a Ayuso és absolut: «Que continuï essent com és i continuï guanyant eleccions», resolen des de la direcció.

El partit del poble

El dia 5 de maig de 2021, quan no havien passat ni 24 hores de la victòria d’Ayuso (44,7% del vot i 65 diputats, a quatre de la majoria absoluta), compareixia demanant «molta prudència». Va fer servir paraules molt semblants a les que ha anat pronunciant aquests dies Moreno a la seva comunitat. «Tinc la sensació que tinc molt vot prestat. Veig que això ha transcendit les sigles del PP i això em fa molt feliç perquè som els populars, som el partit del poble. A això ens devem», va indicar.

Si alguna cosa ha repetit durant la campanya electoral el líder andalús és que «demanava el vot prestat» per aconseguir una majoria suficient i no dependre de Vox. Amb els resultats a la mà (43,13% dels vots), Moreno va ser conscient que aquest vot prestat havia sigut considerable.

El president de la Junta va presentar el seu projecte polític com quelcom propi, més enllà de les sigles del PP, «la marca Juanma», deien al seu entorn. Fins al punt que en el cartell electoral s’havia d’utilitzar lupa per veure les dues consonants del nom del partit.

«Assumeixo la majoria absoluta amb humilitat i prudència. Aquest projecte polític és popular, del poble, de les classes mitjanes i treballadores», va sentenciar Moreno fa escassos dies davant la plana major del seu partit. Les frases dels dos dirigents podrien haver-se integrat, amb més d’un any de diferència, en un mateix discurs.

Particularitats andalusistes

Va vèncer en les vuit províncies i en més del 70% dels municipis. «Som un partit i tinc un projecte amb clares particularitats andalusistes», va reiterar Moreno. Les banderes d’Andalusia als seus mítings (molt superiors a les nacionals) i la defensa de l’andalusisme feia innecessari qualsevol aclariment. Però també en el cas d’Ayuso es va veure el fenomen del «madrilenyisme» més viu que mai en una comunitat autònoma on aquesta identitat pròpia mai havia jugat cap paper clau.

Tal com expliquen persones del seu equip, l’obertura econòmica i social durant la pandèmia va dur a un debat identitari no vist mai i que va acabar amb l’eslògan de «viure a la madrilenya». La realitat és que durant les setmanes prèvies a les eleccions a Sol veien créixer la transversalitat dels seus votants, adonant-se que una immensa majoria la votava a «ella i no al PP». I tot això tot i que la Comunitat de Madrid és un territori de majories absolutes populars. No hi ha un sol dirigent veterà que no afirmi que «el fenomen Ayuso va superar al d’Esperanza Aguirre» més enllà del nombre d’escons.

La participació en les eleccions del 4-M a Madrid va arribar al 71,74%. Dels 3,6 milions de ciutadans que van votar, 1,6 milions van fer-ho per la papereta d’Ayuso. A Andalusia (la comunitat amb més població d’Espanya) la participació va ser més baixa, del 58,3% (3,7 milions d’electors van exercir el seu dret a vot) i 1,5 milions van apostar per Moreno.

L’altra lectura de les autonòmiques del 19-J va ser que el fre que va posar el PP a Vox després de les eleccions de Castella i Lleó i la seva primera entrada a un govern autonòmic. Sobretot perquè el partit de Santiago Abascal va apostar per una dels seus principals dirigents, Macarena Olona, tot i que això significava prescindir-ne al Congrés. I la campanya va estar basada en l’exigència d’entrar a l’executiu autonòmic, tot i que a Moreno li faltés «un sol escó».

Vox i el vot útil

Abascal va fracassar perquè va reforçar el vot útil cap a Moreno. I dins del PP estan convençuts que el discurs dur i histriònic d’Olona va espantar les seves possibilitats electorals. Els ultres van guanyar dos diputats (en va aconseguir 14) respecte del 2018.

A Madrid van tenir un resultat pitjor. El partit d’Abascal, representat per Rocío Monasterio, va aconseguir només el 9% del vot (va créixer només un 0,27%) tot i que va es va transformar en un diputat més, fins als 13. Igual que a Andalusia, Vox va tenir un discurs dur en temes nuclears com la seguretat i la criminalització dels menors estrangers no acompanyats: en política econòmica i en altres qüestions com la duresa contra Sánchez tenien escàs marge amb Ayuso de cara. Un dels problemes que de Vox durant la campanya era precisament aquest: els penalitzava atacar la seva principal adversària.