Després de dos anys marcats per la pandèmia, el col·lectiu LGTBI+ va tornar a omplir els carrers de banderes arc de Sant Martí i reivindicacions amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull, que se celebra el 28 de juny. A Barcelona, ​​la manifestació va tenir lloc ahir amb la petició principal de la visibilitat de les lesbianes. Mentrestant, a Madrid s’ha endarrerit el 9 de juliol perquè no coincideixi amb la cimera de l’OTAN.

Treballar per eradicar la violència cap al col·lectiu LGTBI+, la modificació legal per prohibir les teràpies de reconversió i el reconeixement oficial per col·locar banderes LGTBI+ als edificis públics son les principals reivindicacions de les manifestacions a tot Catalunya, explica Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’homofòbia.

La Federació Estatal LGTBI+ considera que la pandèmia ha deixat més «invisibilitat» cap a les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals i altres, alhora que s’han incrementat els delictes d’odi que pateixen.

Les estadístiques del Ministeri de l’Interior indiquen que les agressions per motius d’orientació sexual i identitat de gènere són les terceres més nombroses entre els delictes d’odi, per darrere dels d’ideologia i racisme i creixen un 9% anual.

Per frenar els delictes d’odi, el moviment reclama endurir el Codi Penal per acabar amb la «impunitat» i donar més formació tant a les persones LGTBI+ com a les forces de seguretat, perquè hi hagi un increment de les denúncies i la policia sàpiga donar-los resposta.

Així mateix, la comunitat anhela l’aprovació -previsiblement demà al Consell de Ministres- de la llei estatal LGTBI, més coneguda com a «llei trans», que contempla nous drets, sancions antidiscriminació i sobretot reconeix l’autodeterminació de gènere a les persones trans, que podran canviar el seu sexe al DNI i el Registre Civil amb la sola petició, sense demostrar dos anys d’hormonació i tenir un aval mèdic.

A més, la Federació Estatal LGTBI+ està treballant amb altres organitzacions i sindicats a la recerca d’un pacte social i polític que defensi el col·lectiu, similar al pacte d’Estat contra la violència masclista que es va forjar fa cinc anys i que ha estat recentment ratificat, sense el suport de Vox.

Al voltant del mes de setembre es preveu que estigui llest el pacte social per després traslladar-lo als partits polítics.