La dimissió del president de l’INE desencadena crítiques d’ingerència contra el Govern

Des del departament que dirigeix la vicepresidenta Nadia Calviño, tanmateix, es nega de forma rotunda que hi hagi hagut pressions per forçar la dimissió del president de l’INE. Apunten que Rodríguez de Poo ja va comunicar «fa temps» la seva voluntat de deixar el càrrec (per al qual va ser nomenat el 2018) i afegeixen que des del Govern central s’està oferint al ja expresident de l’INE la possibilitat de continuar col·laborant amb Economia com a assessor o alguna altra figura institucional. Economia preveu completar «en les pròximes setmanes» el procés de nomenament d’un nou president, per a qui –asseguren– s’estan valorant diferents perfils.

Associació d’Estadístics

No té la mateixa impressió l’Associació d’Estadístics Superiors de l’Estat (Aese), des d’on es remarca que en els més de 30 anys de vigència de la llei de funció estadística pública, cap president de l’INE va ser cessat ni convidat a dimitir «sense haver-hi un canvi de Govern». Per a aquesta associació professional, integrada en la Federació d’Associacions de Cossos Superiors de l’Administració General de l’Estat (Fedeca), «el que suposa una novetat sense precedents és que des del mateix Govern i, en particular des del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, es qüestionin les xifres d’Estadístiques de l’INE tan rellevants com l’IPC o el PIB, anunciant-se fa mesos des del mateix ministeri la creació d’una estadística no oficial (ja que no està inclosa en el Pla Estadístic Nacional) denominada ‘Indicador diari d’activitat’ per contraposar-la al mateix PIB», afirma l’Aese en un comunicat.

Unes hores abans que es conegués la dimissió de Rodríguez de Poo «per motius personals», quan els rumors sobre la seva marxa estaven creixent, aquesta associació professional va advertir que «un eventual cessament del president de l’INE –que no es va produir– podria ser interpretat per la societat com un atac a la independència de l’institut, motivat pel fet que les xifres publicades per l’INE d’algunes estadístiques rellevants, com les anteriorment citades, no estan en sintonia amb les previsions econòmiques del Govern». Per a aquests funcionaris, el que està en risc és «l’elevat crèdit que té en aquests moments l’estadística oficial d’Espanya, tant davant els nostres socis de la Unió Europea com davant els mateixos usuaris».

El sindicat CSIF, per la seva banda, exigeix al Govern central «explicacions sobre les raons que han motivat» la dimissió del president Rodríguez Poo, comunicada dilluns a la nit. CSIF lamenta «les circumstàncies que han motivat la renúncia al càrrec», després dels rumors d’un cessament per part del Ministeri d’Assumptes Econòmics, i manifesta el seu suport a la plantilla de l’INE, «un organisme que en la seva història ha tingut una imatge i credibilitat irreprotxables» i assenyala que les crítiques «mancades d’objectivitat» des del Govern central afecten el sistema públic. El sindicat defensa «la imparcialitat i transparència de l’organisme en la recollida de dades i la seva absoluta independència davant qualsevol Govern».

Crítica de Feijóo

Des de l’oposició, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, parla directament de «cessament» (i no, de dimissió) i considera que és un «error» i una «pèssima notícia» per a la «credibilitat», «la fiabilitat» i la «reputació» d’Espanya, sobretot quan les estadístiques espanyoles «estan ben fetes» i amb «la metodologia adequada». «Veure com se cessa el director de l’INE perquè el Govern no està d’acord amb les estadístiques oficials en matèria de creixement econòmic i d’inflació és sens dubte un error que afecta la credibilitat, la fiabilitat i la reputació del regne d’Espanya», va avisar Feijóo durant la seva intervenció en el curs d’estiu organitzat per l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA).

El Grup Popular ha anunciat que demanarà que comparegui al Congrés dels Diputats la vicepresidenta Nadia Calviño perquè doni explicacions respecte a la dimissió del president de l’INE.

Independència

En l’arribar a aquest mateix fòrum, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, també va intervenir en la polèmica: «No puc entrar en per què o com és la dimissió del president de l’INE, però en qualsevol cas sí que reclamo i defenso la independència de l’organisme. Crec que és fonamental, és un organisme de molt prestigi, sempre ho ha sigut i és molt important per a tothom, per analitzar els temes». El president dels empresaris va recalcar que la CEOE ha donat el seu «suport explícit» al Banc d’Espanya i al seu governador, Pablo Hernández de Cos –organisme que en les últimes setmanes ha sigut objecte de crítiques del ministre José Luis Escrivá–, així com a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal d’Espanya (Airef) i a la seva presidenta, Cristina Herrero Sánchez.