Diari de Girona

Diari de Girona

ANÀLISI

Els preus pugen tres vegades més que els salaris pactats a Girona

Sindicats i patronal discuteixen els increments pels nous convenis

Javier Pacheco, de CCOO, ahir a les portes de Foment de Treball. ACN

Els salaris pactats en els convenis col·lectius aprovats aquest any a Girona han pujat de mitjana un 2,94%, molt per sota de la inflació, que arribava a un 9,5% a les comarques gironines al maig, l’últim mes amb dades de convenis aprovats. Així, el preu del cost de la vida d’aquest inici d’any ha triplicat els augments salarials acordats.

Tot i això, aquesta pujada en els sous dels gironins és la més alta en comparativa amb la resta de províncies, seguida de la de Lleida, Barcelona i Tarragona, amb uns augments del 2,58%, d’un 2% i d’un 1,66%, respectivament. Alhora, aquest increment encara està lluny del pactat entre el Govern i els sindicats per al salari mínim interprofessional d’aquest 2022, que és d’un 3,6%, assolint els 1.000 euros.

A Girona, en total han estat vint-i-cinc els convenis acordats entre la patronal i els sindicats, sumant els referents a convenis d’empresa i als de sectors, els quals afecten 107.018 treballadors, és a dir, gairebé a un terç dels treballadors amb alta laboral a la Seguretat Social. Els convenis que més treballadors impliquen a les comarques gironines, però, van aprovar-se l’any passat, com són el del metall, del comerç o la construcció.

Segons Belén López, secretària general de CCOO a Girona, «a l’hora d’aprovar aquests convenis més importants no hi havia aquests nivells d’inflació, i per això no contemplen els increments». «Preveiem que tornarem a tenir conflictivitat laboral a finals d’any, quan caduquen aquests convenis, per augmentar-ne els salaris», va afegir.

Ara, els convenis sectorials pendents a aprovar-se són els de l’hostaleria i de la neteja, establerts en l’àmbit català, mentre que a Girona s’està a l’espera d’aprovar pròximament el conveni del sector de confiteria, pastisseria i brioixeria, entre altres.

Negociacions «bloquejades»

Amb tot, els sindicats denuncien la «manca de voluntat real» de les patronals per continuar les negociacions a escala estatal per al V Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que asseguren que es troba amb la taula de negociació «bloquejada». Per aquest motiu, ahir dimecres van convocar una concentració a Barcelona davant la seu de Foment del Treball, sota el lema «Salari o Conflicte. Salaris dignes per un conveni just».

Per Belén López, de CCOO, el principal impediment per avançar en la consecució d’aquest pacte és l’increment general. «Per aquest motiu estan encallades les negociacions d’arreu». Segons Belen López, la revisió salarial «s’havia anat perdent, ja que venim d’una dècada amb l’IPC baix, i per això ara costa negociar-ho».

En la mateixa línia es posiciona el secretari general d’UGT a Girona, Maxi Rica, que va assegurar «els salaris no són la principal causa de la inflació sinó que ho és l’augment de l’energia, per exemple». Segons Rica, «per la patronal els salaris són un problema i no surten d’aquest marc».

CCOO i UGT, de fet, van acordar el passat mes de maig indicacions sobre la negociació fins a l’any 2024, recomanant que l’augment salarial per aquest 2022 sigui del 3,5%, mentre que pels anys 2023 i 2024 els sous pugin un 2,5% i 2%, respectivament. A més, en tots els casos insten a incloure clàusules de revisió salarial si la inflació interanual supera les xifres pactades, amb l’objectiu de «garantir el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores».

L’hostaleria, afectada

Per Comissions Obreres, la paralització de les negociacions està afectant en major mesura al sector dels serveis i, concretament, a l’hostaleria, que té el conveni «caducat» des del 31 de desembre de l’any passat. Segons explica el sindicat, hi ha 40.000 treballadors del sector de l’hostaleria a Girona «sense drets, salaris i condicions laborals actualitzades».

Segons Maxi Rica d’UGT, la taula de negociació d’hostaleria no està «trencada», però assegura que sí que hi ha «certa tensió». «No tinc clar si la patronal vol fer un esforç. En un inici van proposar un augment del 3%, però és molt limitat. No és la realitat del moment», va declarar.

En canvi, els treballadors de la indústria càrnia, un dels sectors més importants a escala gironina, segons López «sí que han vist augmentat el seu sou en un 8%». En aquest cas, el conveni aprovat va contemplar actualitzar els increments en el cas que l’IPC fos superior als augments establerts.

Treballadors públics

Entre els treballadors públics, la Central Sindical Independent i de Funcionaris ( CSIF), representant majoritària entre els funcionaris, va reclamar al Govern espanyol que habilités un crèdit «per compensar la pujada de l’IPC als salaris públics», juntament amb la recuperació del poder adquisitiu perdut els últims 12 anys.

Els qui tenen assegurada la revaloració de les seves percepcions, en canvi, són els pensionistes. En aquest cas, amb la mitjana d’inflació de novembre a novembre, segons consta als pressupostos de l’Estat.

Increment del 6,5% a SEAT

En el cas de Seat, l’empresa privada més gran de Catalunya, va tancar recentment un acord amb els sindicats majoritaris a la companyia que fixava un increment salarial del 6,5% per aquest any, amb clàusula de revisió per adaptar-se a l’IPC mitjà de final de l’exercici.

Això suposarà entre 2.000 i 3.500 euros més a l’any per treballador. A més, el conveni comporta un factor afegit, ja que, segons els sindicats, acostuma a marcar les pautes de negociació a moltes empreses catalanes.

La reacció de Foment i Pimec

Pel que fa a la patronal, fa pocs dies el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, afirmava que «no som davant un huracà, sinó davant una emergència econòmica nacional».

En un acte al Fòrum Europa a Barcelona, el president de la patronal catalana va instar a trobar un «pacte de solidaritat i responsabilitat entre sindicats i empresaris per repartir entre tota la societat el cost de la crisi».

Dies abans, en declaracions en una entrevista a aquest diari, assegurava que era impossible arribar a acords per indexar els salaris a la inflació. «Hi ha moltes empreses i sectors que no poden assumir-ho», va assegurar.

En canvi, el president de PIMEC a Girona, Pere Cornellà, es va mostrar més obert a revisar els salaris, tot i que amb «matisos». «Ens hem d’adaptar a les circumstàncies i confiar que la situació no sigui duradora. No hi ha una solució generalitzada. Hem d’analitzar-ho sector a sector», va dir Cornellà.

«S’ha d’intentar restablir la capacitat adquisitiva dels ciutadans però no només d’acord amb l’IPC. Això és només un dels molts indicadors econòmics que hi ha, i ara estem en un pic de l’IPC», va declarar el president de PIMEC. I va afegir: «És tractar-ho amb una visió molt parcial parlar-ne només quan la inflació puja i no quan baixa».

Per la patronal, una altra manera d’actualitzar els salaris seria relacionant-los amb la productivitat, el que els sindicats no veuen clar. Segons el secretari general d’UGT a Girona, «és molt difícil de controlar». «Cal basar-se en els criteris més objectivables possibles. Es tracta d’un indicador que pot ser manipulat de manera fàcil per les empreses», va explicar Maxi Rica.

Amb tot, des de la patronal demanen que «amb la negociació col·lectiva no s’influeixi en el fet que la inflació pugi més». A més, alerten que els increments de costos impliquen la reducció de marges empresarials i la reducció, alhora, de la liquiditat, el que segons diuen, posa en «perill» a les petites i mitjanes empreses i als autònoms. «Els subministraments, per exemple, és un dels elements que les PIMEs no poden controlar», va argumentar Cornellà.

Compartir l'article

stats