Quiosc

Diari de Girona

Girona lidera la pujada del PIB a Catalunya el 2021

Les comarques gironines van experimentar un creixement del 7'5% l'any passat després d'una caiguda del 14,2% el 2020

La presentació de la Memòria Econòmica de Girona 2021 s'ha realitzat aquest matí a la Cambra de Comerç de Girona. Cambra de Comerç de Girona

Un passat dolent, un present de bonança i un futur «incert» tot i les «bones previsions». Aquest és el panorama actual de l''economia gironina que va registrar el creixement del PIB més alt de Catalunya el 2021. Segons la Memòria Econòmica de Girona presentada ahir a la Cambra de Comerç de Girona ho va fer un 7,5%. Un creixement també provocat per l'efecte rebot de ser la província catalana que més va baixar el 2020, un 14,2%, a causa de la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19.

Evolució PIB

En tots els àmbits, l'economia gironina va experimentar un augment després del sotrac del 2020 a causa de la Covid-19. Això es pot veure amb la recuperació de l'ocupació, que el mes de juny va presentar la xifra més bona de la història amb 361.137 persones afiliades a la Seguretat Social, superant les dades del 2019 un 3,9%. A la demarcació de Girona, la taxa d'afiliació va créixer un 5,6% l'any 2021, tot i que aquesta pujada va ser desigual. Les comarques que més van créixer van ser la Cerdanya, el Gironès i el Baix Empordà. Ho van fer al voltant del 6%, mentre que la que menys va pujar va ser la Garrotxa i la Selva. Tot i així, sembla que aquesta tendència està canviant, ja que en els últims mesos la Selva és la comarca gironina que més puja en afiliació.

En crisis anteriors, la caiguda del PIB també suposava una gran caiguda de l'ocupació. Amb la Covid-19 no ha estat el cas, perquè l'ocupació només va caure un 2,6%, recuperant-se, l'any passat un 5,3%. Això, és gràcies als ERTO, una funció molt útil per la reactivació de l'economia i que amb la normalitat de la pandèmia ja no és tan necessària. Ara, la Cambra preveu un nombre d'afiliats encara més alt en acabar aquest mes perquè, històricament, «el juliol i l'agost són més bons» gràcies a la temporada turística, explicava Carme Poveda, directora de la Memòria Econòmica de Catalunya. Per altra banda, Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona afirmava que un dels «reptes» que encara es tenen per davant és el de «generar, retenir i atreure talent» en tots els sectors.

«Amb les previsions actuals el PIB es recuperarà el 2023, però les previsions són molt incertes i no es pot assegurar al 100%»

Carme Poveda - Directora de la Memòria Econòmica de Catalunya

decoration

Arribant als nivells de 2019

Un dels sectors que s'està recuperant el 2022 és el del turisme. L'any passat, els hotels de la Costa Brava van tenir una ocupació del 63% respecte al 2019, unes xifres que estaven en la mitjana catalana. Després de la baixada considerable de visitants els estius del 2020 i 2021 a causa de les restriccions, enguany sembla que la xifra de visitants serà molt més bona. I és que els nombres del mes van ser només un 4,5% inferiors als que hi havia el 2019, i es preveu que aquest estiu «la recuperació sigui total». Per això, Pol Pagès, president de la Cambra de Comerç de Palamós va explicar que l'objectiu és «mantenir el creixement en el tercer i quart trimestre» de l'any. Pagès, també va dir que, de cara al futur, «cal fer un sector turístic més atractiu» i això passa per una «desestacionalització» del turisme.

En aquest principi d'any també puja el nombre d'empreses actives a Girona respecte als dos anys anteriors fins a arribar a xifres molt similars a les d'abans de la pandèmia. Si el 2019 hi havia 28.243 empreses actives a la província, el passat mes de maig n'hi havia 28.098, el que representa, només, una caiguda del 0,8%.

Tanmateix, aquesta davallada es podria recuperar durant l'estiu, l'època de més bonança en el sector de serveis -que inclou hostaleria o restauració-. De fet, aquest sector, el que predomina a la província, encara està un 1% per sota dels nivells d'empreses actives l'any 2019, amb comparació amb la indústria i la construcció que pugen al voltant d'un 1,5%. També baixa un 2,4% el sector amb menys impacte a les comarques gironines, el de l'agricultura.

Xifra rècord d'exportacions

En canvi, les exportacions de les empreses gironines sempre han mantingut la tendència a l'alça tot i la crisi derivada de la pandèmia i el 2021 van augmentar un 10,7% respecte al 2020. Arreu de Catalunya, l'any passat, les exportacions van pujar més que a Girona, un 21,5%, però cal tenir en compte que el 2020 a la província van créixer un 0,8% mentre que en el global del territori català van caure un 10%.

En aquest sentit, les exportacions van arribar a una xifra rècord l'any 2021 i van pujar en gairebé tots els principals sectors exportadors. L'únic que va patir una davallada va ser el dels productes carnis (-5,4%), però va ser una baixada per compensar el gran 2020, amb l'increment de les exportacions a Àsia. Tot i així, continua sent el sector que més exporta, uns 2.000 milions d'euros el 2021. El segueix el sector dels productes químics, que el 2021 va pujar un 22%, mentre que la maquinària específica (+20%), el d'altres semimanufactures (+21%) i el d'altres béns d'equipament (+32%) també van experimentar una forta pujada en exportacions.

EXPORTACIONS

Previsions bones, però incertes

La recuperació del 7,5% en el PIB gironí ha estat alta, però també parcial, ja que encara no s'han arribat als nivells d'abans de la pandèmia, i tampoc s'espera arribar-hi aquest 2022. Tot i així, amb les «previsions actuals el PIB es recuperarà el 2023», va afirmar Carme Poveda. Tanmateix, no es pot «assegurar al 100%» perquè «les previsions són molt incertes i caldrà estar atents al que pugui passar» amb la Guerra d'Ucraïna o la pujada del preu dels subministraments i del tipus d'interès.

També s'ha de tenir present que, segons les principals entitats internacionals, l'economia mundial penja d'un fil i podria patir una recessió en els pròxims mesos. Es pronostica que arribaria de cara a la tardor, tot i que Poveda és optimista i afirma que «l'escenari de la recessió no està sobre la taula» perquè els experts «estan centrats en l'economia americana en aquest moment». Cal recordar que per entrar en recessió, el PIB ha de caure durant dos mesos consecutius. Així, creu que «l'economia europea i espanyola creixerà el 2022 i 2023, però menys del que havíem previst» a causa de la inflació. Una pujada dels preus que no tindrà un ascens tan accelerat el 2023. Si actualment està al voltant del 7%, es preveu que el pròxim any sigui d'entre el 2 i el 3%, ja que «un cop els preus han pujat, el ritme de creixement no és tan alt».

Els Next Generation no estan arribant a les empreses

Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona i del Consell de Cambres de Catalunya, afirma que els fons de la UE per restablir l’economia d’abans de la pandèmia «no estan arribant a les empreses ni en la proporció ni amb la celeritat que s’esperava». Així ho assegura en un article al monogràfic «El primer objectiu dels fons NGEU (Next Generation de la Unió Europea) han de ser les empreses». Manté que les empreses han de ser les beneficiàries principals però que la injecció econòmica a aquestes encara és molt petita.

A través dels fons NGEU la UE financia el programa Kit Digital per a la digitalització de les pimes (petites i mitjanes empreses) i els autònoms. Jaume Fàbrega explica que a Girona els que tindran més incidència son les empreses d’entre 3 i 9 treballadors, les empreses d’entre 1 i menys de 3 empleats i les persones en situació d’autoocupació. A més, també comunica que La Cambra de Girona ha contribuït a fer conèixer el programa i a «ajudar a homologar possibles proveïdors tecnològics». Afirma que aquests resultats poden demostrar que si es presenten programes àgils es pot aconseguir que aquests fons arribin a les pimes. Tot i que el programa té punts fluixos com que els productes finançats no seran fets a mida sinó que seran estandaritzats, i que no engloben tot el necessari per la digitalització, Fàbrega creu que és un bon principi.

"Cal que l’execució d’aquests fons s’acceleri per tal que les subvencions puguin arribar a tot el teixit empresarial gironí".

decoration

De totes maneres, el president de la Cambra de Comerç de Girona considera que el gran repte és «l’impuls de la col·laboració publicoprivada» entre les empreses i les administracions. Opina que «els ajuts de la UE haurien d’injectar múscul i confiança al nostre teixit empresarial». També explica que des de La Cambra coneixen els beneficis de les subvencions europees i que treballen per ajudar i fer crèixer les petites i mitjanes empreses de la demarcació. A més afegeix «que aconsegim fer efectiva aquesta capil·laritat és essencial per tal que la societat, la gent del carrer que hem vist patir per la pandèmia, es beneficï també dels ajuts europeus». Així mateix apunta que les subvencions han de contribuïr en la millora dels processos industrials i en les noves tecnologies però també en les persones. A part d’això, Fàbrega comunica que l’oficina tècnica de projectes europeus de La Cambra ha assessorat més de 70 projectes preliminars i ha ajudat a modelar unes 50 propostes de diferents àmbits. 

Com a conclusió, Jaume Fàbrega considera que els fons Next Generation poden impulsar les noves tecnologies i la digitalització i que poden suposar una oportunitat per «fer canvis rellevants a les empreses». S’ha de valorar amb rigurositat els pros i els contres d’un projecte, així com el seu compromís amb «l’energia verda i la sostenibilitat». Fàbrega sosté que, perquè aquest procés «culmini d’una manera satisfactòria per a tothom» cal que «l’execució d’aquests fons s’acceleri per tal que les subvencions puguin arribar a tot el teixit empresarial gironí». 

Compartir l'article

stats