El Govern va incloure en el primer pla de xoc contra la pujada d’electricitat, aprovat fa gairebé un any, la celebració de subhastes forçoses per a les grans energètiques de contractes de compra d’electricitat a termini amb preus estables i amb una durada de més d’un any.
Unes subhastes a les quals les grans elèctriques (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP) estaran obligades a acudir per subhastar part de la seva electricitat produïda per nuclears, hidroelèctriques i renovables per vendre-la a comercialitzadores independents -les no integrades en els grans grups energètics- i a grans consumidors industrials.
Les elèctriques han estat durant mesos rebutjant de ple la mesura i advertint que no es pot aplicar perquè tenen venuda tota la seva producció elèctrica per a aquest any i gran part del següent, i que acudir de manera forçosa a la subhasta els obligaria a treure electricitat compromesa a uns clients per vendre-les a uns altres.
El Govern es resisteix a descartar el pla de subhastes forçoses, però el manté congelat assumint l’amenaça que la seva convocatòria faci que les elèctriques es llencin a trencar contractes de venda ja tancats. «Les subhastes inframarginals hauran de ser una mesura aplicable amb totes les cauteles per evitar que es desfacin posicions», va admetre la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, al Congrés dels Diputats.
Les grans elèctriques han insistit en la impossibilitat de celebrar la subhasta obligatòria. Les companyies argumenten que no podrien proporcionar electricitat per subhastar de manera imminent perquè ja tenien venuda tota la producció d’energia de l’any passat, també la d’aquest any i també gran part de la producció del proper exercici.
Els contractes de subministrament d’electricitat tenen comunament clàusules que permeten a les companyies trencar-los en cas de canvis regulatoris que tinguin una incidència severa en les condicions i en la rendibilitat. Iberdrola ha anat més enllà i està incloent clàusules específiques que permeten trencar el contracte sense cap indemnització per al client en cas que el Govern impulsi finalment les subhastes i la companyia es vegi obligada a acudir-hi.
Les grans companyies, en general, venen tota o gairebé tota la producció elèctrica en les seves pròpies comercialitzadores a filials del mateix grup. La pretensió del Govern és augmentar la liquiditat dels mercats a termini, i obligar a cedir part d’aquesta producció a comercialitzadores independents alienes als grans grups energètics o directament a la gran indústria perquè pugui contenir els costos energètics en plena espiral de pujades.
Previstes per al 2021
El reial decret 17/2021, a través del qual es va articular aquell primer pla de xoc de l’any passat per contenir el preu de la llum, incloïa un mandat exprés perquè el Govern celebrés la primera d’aquestes subhastes abans del 31 de desembre del 2021. Un mandat que el Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per Teresa Ribera, va incomplir i l’any va acabar sense que se celebrés la licitació.
El Govern ha mantingut viu el repte a les elèctriques. El febrer passat, la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, va advertir que les subhastes d’energia inframarginal eren «un compromís del Govern» i que es llançarien aquest any. La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ja va remetre fa mesos l’informe en què es fixa el preu de reserva preceptiu per celebrar la licitació (el preu mínim a partir del qual les companyies poden vendre l’electricitat sense caure en pèrdues), però no s’ha avançat amb cap altre tràmit preparatori per al llançament de les licitacions. Per a les grans elèctriques no serà una opció participar-hi, serà una obligació acudir a aquestes subhastes.
