Álvaro Palacios s’ha quedat amb 150 ampolles de L’Ermita entre les 2.925 produïdes en la collita del 2021. El preu de cotització per ampolla avui és de 1.500 euros. Al llarg dels propers anys, fins i tot decennis, hi ha un 99% de probabilitats que aquesta xifra es quedi molt curta. L’Ermita, un dels grans vins espanyols, cotitza sempre a l’alça amb el pas del temps. Palacios explica que habitualment es queda amb 300 ampolles de cada anyada per mantenir-les i poder anar-les destapant lentament en un futur indefinit; però la demanda ha estat tan important aquest any que les seves ambicions inicials s’han vist frustrades.
Gratallops, comarca del Priorat (Tarragona), és un dels epicentres del vi espanyol. Una terra que va patir als anys cinquanta les migracions del camp a la ciutat. De les 17.000 hectàrees dedicades al cultiu de vinyes que hi havia als anys quaranta es va passar a 780 hectàrees a finals dels vuitanta. Els vessants dels turons que inunden aquesta zona van anar perdent el paisatge de vinyes que inundava el territori. Es va deixar de treballar el camp. Al començament dels noranta, una sèrie de pioners del sector van descobrir novament les qualitats del Priorat per reiniciar l’elaboració d’un vi que, amb els anys, ha acabat convertint-se en un dels clàssics més apreciats. Avui, les hectàrees de vinya cultivades ja sumen 2.100 i creixent. Álvaro Palacios, fill de cellerer d’Alfaro (La Rioja), va ser un d’aquells pioners. Va arribar a descobrir el Priorat després d’haver passat per les millors escoles de Bordeus i Califòrnia, empès pel seu mentor, René Barbier. El 1992 ja llançava Les Terrasses, una de les seves marques més conegudes. Al costat del Priorat i Rioja, Palacios també produeix vi al Bierzo (Lleó). No vol sentir a parlar de vendre ni de comprar; sinó de consolidar allò que té. A la seva empresa hi treballen fixes 115 persones i compta amb 72 temporers, sense comptar la feina indirecta que dóna als petits viticultors que li venen raïm a cada denominació d’origen.
El vi de qualitat és avui, temps de sotracs financers i econòmics, una aposta segura. Com el gran art. Només a la zona vinícola de la Borgonya, explica Palacios, s’acaba de tancar la venda d’un terreny de 0,6 hectàrees de vinya del domini Ruchottes-Chambertin per 70 milions d’euros, quan la cotització de l’hectàrea estava fins aleshores en 50 milions. «Cada minut que passa puja el preu», explica. Hi ha ampolles de vins de Borgonya, la denominació que no para de citar Palacios, que s’estan venent per 20.000 euros. El rècord de preu pagat per una ampolla de vi són 558.000 euros en una subhasta de la casa Sotheby’s de Nova York el 2018. Era un Borgonya de Romanée-Conti de l’any 1945, del qual només es van elaborar 600 ampolles. El preu de sortida a la subhasta va ser de 22.000 dòlars. Tot i això, no va aconseguir superar, explica la publicació especialitzada Decanter, els 1,1 milions de dòlars que es van pagar per una ampolla de whisky Macallan de 60 anys que tenia truc: l’etiqueta estava il·lustrada pel pintor italià Valerio Adami. El fervor d’una elit determinada per atresorar vi va tenir el cim amb el robatori de coll blanc, no esclarit, al restaurant de Cáceres El Trapío de 45 ampolles de vins exclusius, algun valorat en 300.000 euros. El robatori va servir perquè altres grans restaurants i propietaris particulars de vins valorats en xifres multimilionàries reforcessin els seus sistemes de seguretat, com si fossin caixes fortes gegantines d’última generació.
Mai no sabrem si els compradors d’aquests vins amb preus que ens sonen a desorbitats i astronòmics els acabaran bevent. Pot ser que ho facin al final de la vida. Què en categoritza el valor és impossible de definir. Quan Álvaro Palacios comença a detallar els sabors i les olors dels diferents vins que ofereix en els seus tasts, s’introdueix en un món de misteris que sembla només apte per a quatre elegits. L’esnobisme, les modes i les aparences -imaginem milionaris amants de beure vi celebrant entre ells, mostrant-se les seves noves adquisicions i coneixements- també tenen el seu què en aquest món tan especial.
Però més enllà d’aquest territori, on es mouen persones com Álvaro Palacios, el vi és sinònim de lideratge mundial a Espanya. Segons l’Organització Internacional del Vi (OIV), Espanya va ser el 2021 el país amb més superfície de vinyes al món per davant de França i la Xina; és el tercer productor darrere d’Itàlia i França; el sisè en consum total, superat pels Estats Units, França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, i el primer exportador seguit aquesta vegada d’Itàlia, França i Xile.
En un país com aquest, tan acostumat a fustigar-se i pensar en termes apocalíptics, cal posar en valor aquelles activitats, negocis i sectors en què es té una posició de lideratge. Ajudar a consolidar aquest lideratge, defensar el vi com un bé nacional i, per què no, cultural, pel que representa en la cura del paisatge i de les tradicions, hauria de ser un projecte comú de tots, més enllà de localismes i ideologies.
