Les negociacions per definir el nou Estatut del Becari entren en la recta final, amb el Ministeri de Treball afanyant-se per tirar endavant la mesura abans d’acabar aquest mes de juliol. La voluntat és un acord tripartit amb patronal i sindicats, però mentre els segons veuen serrells pendents i pressionen per concretar sota els seus esquemes qüestions com la cotització per desocupació i la compensació de despesa obligatòria per als estudiants en pràctiques, la CEOE agafa distància. En això coincideixen diverses fonts presents en el diàleg social, que assenyalen que ja en reunions anteriors els empresaris van buscar marcar terreny i es fan a la idea que el Govern acabarà tirant endavant la reforma únicament amb les centrals.
Treball i els agents socials es van reunir ahir durant unes quatre hores en la que estava cridada a ser la penúltima de les taules de diàleg sobre aquest tema. Els negociadors del departament liderat per Yolanda Díaz es van comprometre a remetre a les parts l’esborrany final i abans de finalitzar el mes no és descartable que es tornin a reunir els implicats per acabar de tancar aquest text. Un dels compromisos que es van polir respecte l’esborrany anterior és el període transitori perquè les universitats i les empreses suprimeixin les pràctiques extracurriculars sobre les quals ja hi ha convenis signats.
La nova data és el 31 de desembre del 2024. A partir de llavors ja no se’n podrà fer cap i els alumnes o bé hauran de cursar pràctiques contemplades dins del pla d’estudis o bé hauran de signar un contracte d’aprenentatge. Els negociadors arriben així a un punt intermedi entre els tres anys de transició que plantejaven des de l’executiu i l’aplicació immediata que demanaven els sindicats.
«Avenços significatius»
«Hi ha hagut avenços significatius», va considerar el secretari de joventut de CCOO, Adrià Junyent. Els sindicats són molt més a prop de l’acord que la patronal, que encadena diverses negociacions amb el Govern en les quals es despenja del pacte. Tot i l’acord per a la reforma laboral, la pujada del salari mínim interprofessional a 1.000 euros no va comptar amb el seu aval, així com tampoc l’última pujada de les cotitzacions socials que ha estat impulsada per José Luís Escrivá per alimentar la guardiola de les pensions. Els d’Antonio Garamendi -que té eleccions patronals al novembre- no han dit que «no» encara a la reforma, però no sorprendria cap dels seus interlocutors si ho acabessin fent.
L’entrada o no de la patronal condicionarà com de concreta serà l’obligatorietat de les empreses de cobrir les despeses dels seus estudiants. L’esperit de la norma és que fer pràctiques no suposi un cost addicional en matèria de transport o material per als alumnes, però Treball podria acceptar una interpretació més afí als plantejaments sindicals si els empresaris no avalen la mesura. El mateix podria passar amb el límit de becaris per empresa, segons la mida de la plantilla. Ara mateix aquesta limitació no està damunt la taula, malgrat que hi va ser.
