Un creixement encara sòlid, però més inflació. La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, va afirmar ahir que el creixement previst per a aquest any es manté en un nivell important, amb una rebaixa de només una dècima, del 4,3% al 4,2% per al 2022, respecte l’estimació anterior. Però la inflació es revisa a l’alça, del 6,5% al 7,8%, amb una evolució que no només afecta l’energia, sinó bona part de la cistella de la compra, va destacar Herrero. Les estimacions van en línia de les previsions d’estiu donades a conèixer dijous per la Comissió Europea.
La presidenta de l’Airef, que va presentar l’informe sobre l’execució pressupostària, deute públic i regla de despesa del 2022 de les administracions públiques i l’actualització de les previsions macroeconòmiques i fiscals, va reclamar a les administracions que dissenyin una estratègia fiscal a mig i llarg termini atesa la laxitud de les regles per al curt termini. En la presentació, Herrero va destacar l’existència de riscos tant externs com interns per a l’economia. En els primers, el més destacable és la possibilitat d’un tall de subministrament del gas rus, que podria provocar una recessió a la Unió Europea (UE). De fet, la UE ja té previst un full de ruta per fer front a aquesta possibilitat.
A nivell intern creixen els dubtes sobre el consum privat, amb menys estalvi i un enduriment del finançament per les pujades dels tipus d’interès. I també dubtes sobre el pla de recuperació. El Govern preveia un impacte d’1,8 punts aquest any, però «hi ha indicis que hi podria haver una execució més baixa de les inversions previstes», encara que hi ha falta d’informació, va explicar.
La inflació, que supera els nivells del conjunt de la UE juntament amb els Països Baixos, continua sent el gran problema per l’embranzida dels preus de l’energia o els aliments. I, alhora, «no s’aprecia una acceleració dels salaris negociats en conveni».
Pel que fa als comptes públics, l’Airef ha augmentat en tres dècimes la previsió de dèficit, fins al 4,5% del PIB. Les mesures addicionals per a famílies i empreses i el deteriorament del saldo de les autonomies es veuen compensats pel creixement econòmic i la recaptació fiscal, va dir. També el deute entra en fase descendent, fins al 114% del PIB gràcies al creixement. En tot cas, aquesta dinàmica s’esgotaria a mig termini «apuntant a l’inici d’un camí ascendent si es manté el dèficit estructural primari».
El dèficit públic va passar del 10,3% del PIB al 6,9% el 2021 gràcies a la reducció del cost de les mesures contra el coronavirus i les mesures tributàries, fins baixar al 4,5% del PIB. Les mesures per pal·liar els efectes de la crisi energètica i la guerra a Ucraïna impacten en nou dècimes de PIB.
El dèficit de l’administració central el situa l’Airef en el 3,3% del PIB per a aquest any. En la Seguretat Social, es manté en un 0,5%. En les autonomies, la previsió augmenta en dues dècimes, fins al 0,9% del PIB. Pel costat de la despesa, per una revisió a l’alça per les mesures destinades a pal·liar la covid i una previsió menor d’ingressos per menors recursos procedents dels fons europeus tradicionals. Als ens locals es manté la previsió de superàvit del 0,2% del PIB.
Una estratègia a mig termini
Herrero va alertar que el Govern «ha de completar una estratègia fiscal a mig termini per assolir un nivell de dèficit suficient per reconduir el deute cap a vies més sostenibles que redueixin la vulnerabilitat de l’economia espanyola». I va advertir que cal tenir en compte «els marges fiscals ficticis», no només per la laxitud de les taxa de referència fiscal, sinó també per l’increment de recursos que es produeix per l’efecte de l’elevada inflació, mentre que a la vegada «es produirà un increment de despeses properament, principalment a través de la revaloració de les pensions».
Va reclamar que les administracions incloguin en els Pressupostos del 2023 una estratègia fiscal a mig termini i que les autonomies ajustin les operacions de deute a les necessitats reals de finançament. «Encara sense regles fiscals cal una supervisió també a mig i llarg termini», va dir.
