Diari de Girona

Diari de Girona

El teletreball, a la baixa i poc reglat

Treball va registrar 123 convenis que regulen la feina a distància el 2021

Una dona treballant des de casa en una fotografia d’arxiu. | DDG

El teletreball estava una mica allunyat dels esquemes de la gran majoria fa pocs anys. Però va arribar la pandèmia i va fer un tomb en el dia a dia de les empreses i treballadors. Reducció dels desplaçaments, millora de la conciliació, la flexibilitat i un impacte positiu sobre el medi ambient van prendre rellevància. El 47% dels professionals reconeixen haver aconseguit millors resultats sota aquesta modalitat i nou de cada deu volen tenir la possibilitat de teletreballar, segons un estudi de Robert Walters. Però, està prou regulat?

«S’augurava que el teletreball havia arribat per quedar-se, però la realitat sempre és més complexa i la gent ha tornat a la presencialitat», va explicar Carlos Gutiérrez, secretari d’estudis i formació sindical de CCOO. El primer trimestre d’aquest any ha marcat les xifres més baixes des que es va produir el confinament per la pandèmia, segons reflecteixen les darreres dades de l’EPA. Després del rècord històric el segon trimestre del 2020, en què teletreballaven el 16,97% dels assalariats a Espanya algun dia de la setmana a causa de les restriccions, el percentatge no ha parat de caure. El primer trimestre del 2022, un 5,85% operaven des de casa la meitat dels dies de la setmana i un 4% ocasionalment. És un pas endavant pel que fa a la implantació prèvia a la pandèmia. Anteriorment, només el 2% treballava a distància. La caiguda després del pic de la pandèmia és l’evolució natural i previsible, segons considera Fernando Luján, representant d’acció sindical d’UGT. Pràcticament solucionada la pandèmia, a poc a poc la normalitat ha tornat a les oficines.

Amb tot, Espanya no va aconseguir arribar a les xifres de la resta d’Europa durant el cicle pandèmic -segons un estudi de CCOO-, en què la UE va comptabilitzar el 20% d’assalariats treballant des de casa seva. «És el reflex, en part, de la cultura empresarial del presentisme a Espanya, que es tradueix en la necessitat d’acudir físicament als llocs de treball i mantenir un control presencial més gran dels treballadors», reflecteix l’informe del sindicat. La presencialitat necessària de l’hostaleria i el comerç, sectors principals a Espanya, engrandeixen la bretxa.

Un any després de la publicació al BOE de la Llei del Teletreball, el Ministeri de Treball informa que el 2021 hi va haver un total de 123 convenis de feina a distància registrats i amb clàusules que regulen el teletreball. Sobre el total de 16,9 milions d’assalariats en actiu actualment, només el 6,24% tenen un conveni o un acord que reguli la modalitat (1.055.451 treballadors), encara que no totes les persones sota aquests convenis tenen permès teletreballar. La compensació de costos que cada empresa ofereix a l’empleat dependrà de cada cas concret, mentre que unes compensen comprant els accessoris necessaris, altres aporten tres euros al dia.

«Com que la llei marca que per sota dels dos dies a la setmana no han de fer conveni ni pagar costos, moltes empreses opten per un dia per setmana i així no signen acords», va assenyalar José Varela, responsable de digitalització d’UGT. Traspassar els costos als treballadors podria ser un dels principals riscos de la no regulació del teletreball, segons les fonts consultades, cosa a la qual se suma les diferències de capacitat entre les pimes i les grans empreses.

Tot i això, el que realment s’està instal·lant amb força és el model híbrid. «Realitzar una part de les tasques als centres de treball i una altra als domicilis és una manera de fer front als punts negatius del teletreball, però també potenciar els punts positius», va afegir Gutiérrez. Això solucionaria la problemàtica d’aquells que troben a faltar poder interactuar i compartir experiències amb els companys.

Grans empreses com ara Deutsche Bank o Telefónica són exemples d’organitzacions que tenen un conveni laboral de teletreball híbrid. En el cas de Deutsche Bank, per exemple, el teletreball es fa durant dos dies a la setmana i amb caràcter temporal de sis mesos, com explica l’advocat laboralista i professor de la UOC Pere Vidal. Altres convenis s’han dut a terme a nivell sectorial, com a la indústria química.

El Govern, per part seva, ha habilitat un pla perquè els funcionaris puguin treballar en remot fins a tres dies a la setmana per estalviar energia.

Compartir l'article

stats