Com qui mira dos i tres cops abans de travessar una carretera amb poca visibilitat, el capital risc ha començat a extremar precaucions. Els problemes en les cadenes de subministrament, la pujada dels tipus d’interès, la inflació i les poques expectatives de creixement també han recalat entre els professionals d’aquest sector, que han començat a mirar-se amb molt més detall els projectes en què injecten els diners i a recomanar als emprenedors prudència en la despesa. «Davant la incertesa, tots ens parem i mirem», sintetitza el president de SpainCap (abans Ascri) i cofundador d’Abac Capital, Oriol Pinya. «S’ha corregit la bogeria», diagnostica l’inversor cofundador d’Encomenda i Nuclio, Carlos Blanco. «No pot ser que s’ajuntin tres persones, muntin una empresa i ja valgui 4 milions d’euros», sentencia.

Queda lluny un optimista inici de l’any que semblava ser només el començament de la festa. Si el tancament del 2021 reflectia nivells d’inversió rècord en pràcticament totes les àrees, ara, les dades de la primera meitat del 2022 de la firma estadística TTR mostren que el capital risc (que és el que més se sol centrar en empreses en edat de créixer ) ha tancat gairebé un 9% menys d’operacions i ha invertit prop d’un 12% menys que l’any passat.

«La situació general ha estat més delicada i quan les situacions generals són més delicades, els inversors es frenen», contextualitza Blanco, que malgrat tot defensa que l’engranatge està en marxa: com a prova, els 140 milions d’euros que empreses catalanes han captat en els darrers dies. La qüestió és que s’han endurit les condicions en què inverteixen aquests diners. És a dir que, probablement, demanaran una participació més gran en una start-up a canvi dels mateixos diners que fa uns mesos.

A més, els accionistes que estan sostenint empreses amb els seus diners han canviat el missatge. «Una de dues: o ajustes perquè els diners et durin un any i creixes una mica més lent fins que tinguis més visibilitat o tens en compte que, si segueixes gastant al mateix ritme, quan d’aquí a sis mesos vulguis anar a buscar capital, en comptes del 10% de l’empresa, serà pel 15%», explica Pinya. «Els estem recomanant prudència en els salaris, en el màrqueting i en les noves contractacions, per exemple», coincideix Blanco, que no obstant té ara clar que l’escenari no serà tan dramàtic com ho semblava fa només unes setmanes.

De tota manera, ja hi ha firmes que van néixer com a start-ups i que han anat cremant milionàries rondes de finançament, que estan frenant les seves carreres. Getir i Gorillas, per exemple, estan aplicant reestructuracions globals i retallant la seva presència en els mercats menys competitius. Altres, com Glovo, estan aplicant una política de contenció en la contractació de nous perfils.

És cert que en aquest cas, la crisi respon sobretot a un problema molt propi del sector emprenedor i d’aquestes empreses en particular, que és que en un mateix mercat només hi sol haver lloc per a dos actors com a molt, i que en la majoria de companyies d’entrega a domicili no els surten els comptes. Però la inestabilitat econòmica tampoc no hi ajuda.

«Els afecta la situació del Nasdaq i que les firmes que inverteixen 500 milions d’euros s’han frenat», explica Blanco. Segons el seu relat, els fons europeus han començat a contenir la seva activitat sobretot per prevenir el que veuen que ha passat als Estats Units: que les borses han caigut espectacularment després d’anys amb les firmes tecnològiques pujant de manera dràstica. «S’està donant una correcció del creixement desmesurat de les valoracions», assegura l’inversor.

Fenomen internacional

De fet, aquesta frenada en les contractacions i la baixada d’un parell de marxes en els plans d’expansió és un fenomen estès internacionalment. Segons dades recopilades per Layoffs.fyi, un rastrejador d’acomiadaments tech, els acomiadaments en start-ups s’han multiplicat per quatre a nivell mundial en la primera meitat del 2022, en comparació amb el mateix període de l’any anterior. «A Europa es produirà una important reducció de la demanda d’ocupació a les start-ups, sent més selectives i reduint fins a un 80% les contractacions», anticipa el conseller delegat de Smashforward, i directiu de lemon.markets Matías Bonet.

«Això és un joc de tendències i hi ha moments en què les tendències van a l’alça i els fons de capital risc hem d’invertir més car, i hi ha moments que les tendències s’ajusten i els fons invertim més barat o no invertim», conclou Blanco, apostant perquè aquesta situació afectarà sobretot les empreses que busquin primeres rondes i les que necessitin ja grans quantitats.