L’escenari econòmic s’ha deteriorat molt. Les tensions geopolítiques per la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica i el gir de la política monetària avancen amb força davant l’expansió econòmica que s’anticipava fa mesos després de l’adéu a la pandèmia. I això es tradueix en una «forta desacceleració» de l’economia després de l’estiu, segons les previsions macroeconòmiques publicades per la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas). Aquest servei d’estudis manté la seva previsió de creixement en el 4,2% aquest any i anticipa una forta contracció fins al 2% el vinent, 1,3 punts menys que en l’anterior previsió, amb una inflació mitjana del 8,8% el 2022 i del 5% per al 2023.

Si bé l’entitat no confirma la recessió, almenys no tècnicament –preveu un creixement pla en el quart trimestre del 0% i un augment en el primer trimestre del 2023–, tampoc la descarta en cas que la situació empitjori, una cosa que no es pot excloure en el context actual de crisi. «N’hi hauria prou que (els preus energètics) creixessin més (del previst) per tenir un creixement negatiu (en el quart trimestre)», reconeixia el director de Conjuntura i Economia Internacional de Funcas, Raymond Torres.

Així, el creixement del PIB aquest exercici no varia davant les previsions anteriors, però sí que ho fa la composició d’aquesta taxa, en què la demanda interna redueix el seu pes fins a 2,1 punts (1,7 punts menys que l’estimació del març) per la pèrdua de capacitat de compra dels consumidors per la inflació, mentre que l’externa s’incrementa fins a 2,1 punts (1,7 punts més) per la recuperació del turisme, però també per l’augment de les exportacions de béns i serveis no turístics.

La Fundació de Caixes d’Estalvis projecta una inflació mitjana per a aquest exercici del 8,8%, 2,8 punts per sobre respecte el seu anterior escenari, i del 5% per al 2023, 2 punts superior. Torres va destacar que la bretxa entre el creixement dels preus interns i dels preus externs no té precedent en la sèrie històrica des dels anys 70. «L’impacte és un empobriment del país. És com si fos un impost que hem de pagar pel que consumim i importem. Ens empobrim tots en termes relatius i la qüestió és com compartir aquest cost entre els principals agents», va afegir Torres.

D’altra banda, la previsió d’atur s’ha reduït, tant per al 2022 com per al 2023, amb unes taxes del 12,7% i de l’11,8%, respectivament, per la retallada de la previsió de demanda interna.