Els darrers anys hem vist que és estratègic per a qualsevol territori disposar del domini i del control de certes tecnologies que són clau per a la seva prosperitat i resiliència. Ho hem vist i ho hem patit, amb exemples força contundents, com la falta de material i d’equipament sanitari durant la pandèmia, com la crisi dels semiconductors que ha paralitzat mig món, com la dependència energètica de recursos que es troben lluny de les nostres indústries i llars. Si haguéssim fabricat les mascaretes a prop o els respiradors, si els europeus poguéssim fabricar més del 10 per cent de microxips mundials que fabriquem actualment, si disposéssim de tecnologia per generar-nos la nostra pròpia energia de quilòmetre zero, amb renovables, que són les que tenen el futur a llarg termini garantit, la nostra economia hauria patit menys batzegades, menys incerteses i seria menys dependent.
Per a qualsevol territori, país, regió, es miri en clau econòmica, social o geoestratègica, disposar de tecnologia crítica aporta estabilitat, prosperitat, benestar i confort i redueix la dependència d’aliances polítiques o comercials. I més enllà de disposar de tecnologia, desplegar-la i utilitzar-la, encara és una estratègia més consistent esdevenir-ne desenvolupador. Generar tecnologia, innovar, patentar, permet assolir certs lideratges estratègics i afrontar les situacions de competència global des de posicions més avantatjoses apuntalant la competitivitat sobre un valor tan indestructible com el coneixement.
El 2009 Europa va definir les Key Enabling Technologies (KET’s) com a tecnologies habilitadores clau, transversals, per transformar l’economia. Tecnologies complexes, intensives en coneixement, al voltant de les quals alinear el món de la recerca, la innovació i la indústria per accelerar la competitivitat i afavorir la reindustrialització amb valor afegit. Amb els anys, la llista de tecnologies d’importància estratègica s’ha anat modificant i actualitzant. Avui aquestes tecnologies inclouen la fabricació avançada, els materials avançats, micro i nano electrònica i fotònica, intel·ligència artificial, la connectivitat i seguretat i la biotecnologia. Fa unes setmanes, ACCIÓ publicava la diana de tendències tecnològiques 2022-2025 analitzant megatendències globals, impacte per sectors i potencialitats, oportunitats i reptes per a Catalunya. Identificant al voltant de quatre eixos (societat digital, resiliència industrial, salut i transformació verda), tretze àmbits i cinquanta tendències tecnològiques.
Posant el focus en la resiliència industrial, en el marc de la indústria avançada, la fabricació digital o Digital Manufacturing és un concepte que sorgeix com una aproximació integral a la fabricació centrada al voltant dels sistemes computacionals per optimitzar els processos productius i la producció des del concepte fins al producte final. Comprèn un conjunt de tecnologies de simulació, de visualització 3D i d’analítica, entre altres, que permeten fabricar productes i components amb més flexibilitat i reduint ineficiències, gestionant alhora la planificació, el control de qualitat, el control de costos, la logística de materials i la logística interna o les incidències i replanificacions.
El Digital Manufacturing inclou i integra múltiples tecnologies, com la Internet de les coses Industrials (IIoT), el Big Data i eines analítiques, la computació al núvol, la robòtica avançada i la robòtica col·laborativa, la fabricació additiva i impressió 3D, els bessons digitals, la realitat augmentada, la realitat virtual i la realitat estesa, entre d’altes. Sembla clar que dominar i desplegar tecnologies de digital manufacturing farà la nostra indústria més resilient i que serà molt més competitiva i líder si, a més, és desenvolupadora d’aquestes tecnologies. És clau, doncs, que tots els agents de l’ecosistema innovador treballin alineats, que la indústria incorpori aquestes tecnologies, que les comprengui i li generin oportunitats de negoci com a primer pas per poder-les integrar i millorar, que la societat les conegui i les faci seves i les vegi com una realitat propera i pròpia, que els alumnes en siguin usuaris per als seus treballs i les seves pràctiques, que els despertin idees i generin start-ups, que el món de la recerca i de la innovació hi treballin per desenvolupar noves tecnologies o nous processos que es puguin patentar, que puguin generar noves empreses o spin-offs. Que, en global, es generi un pol de coneixement al voltant d’aquest àmbit d’oportunitat que acceleri la implementació, desplegament i generació d’oportunitats al territori, que en blindi la competitivitat i resiliència i que en garanteixi la sobirania tecnològica.
Això és així pels diferents eixos estratègics i pels diferents àmbits tecnològics. Cal tenir visió a curt termini per actuar amb agilitat, flexibilitat i avançar ràpidament en els propers anys i, també, visió a més llarg termini, que estableixi les bases de la societat que hem d’esdevenir. Què fem avui, què serem demà. Amb els diferents actors alineats, amb una visió compartida per aconseguir el màxim valor dels nostres esforços. La societat, la indústria, les administracions i el món de la recerca i la innovació hem de generar consensos al voltant de la definició de prosperitat. Comprendre de forma conjunta la rellevància estratègica de blindar un model de sobirania tecnològica per garantir-nos un lloc pròsper en la indústria i la societat del futur.
