La reunió d’ahir entre el Govern i el sector bancari va finalitzar gairebé sense novetats respecte com va començar. La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, no va donar detalls sobre el tribut, segons van explicar les dues parts, i els bancs, penalitzats en la borsa després de l’anunci de la setmana passada, van insistir en la seva oposició a qualsevol gravamen. Calviño, tot i això, va anunciar que serà la setmana que ve quan els partits de la coalició de govern presentin el gravamen com a proposició de llei al Congrés dels Diputats i va destacar que «la negociació es produirà (a partir de llavors) amb els grups polítics al parlament» i no amb el sector.
«Hi haurà un tràmit parlamentari. I en aquest tràmit és on es podran incorporar les millores» a l’impost per evitar que no perjudiqui la solvència de la banca, ni la concessió de crèdits i protegeixi els clients, va insistir la vicepresidenta al final de la reunió amb les patronals bancàries AEB, CECA i UNACC, i representants de diferents entitats -Banc Santander, BBVA, Sabadell i Unicaja- així com amb el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, i la subgovernadora, Margarita Delgado.
La gran incògnita és quin serà el fet imposable, és a dir, aquell que generarà l’obligació de pagar el tribut. Des de l’executiu s’ha traslladat que serà un impost de nova creació, cosa que descartaria un gravamen sobre els beneficis i sobre els dipòsits que guarden les entitats financeres als seus clients, ja que ja hi ha un impost específic sobre tots dos. L’objectiu del nou impost és generar uns ingressos per a l’Estat de 1.500 milions d’euros a l’any durant dos exercicis. En aquest sentit, Calviño va destacar que els representants bancaris li havien traslladat la seva «comprensió de protegir els ingressos fiscals i seguir amb una política fiscal responsable».
Just abans que se celebrés la reunió, en declaracions a Televisió Espanyola, Calviño va demanar «no criminalitzar» les entitats financeres en relació amb la proposta d’Unides Podem d’imposar penes de presó als bancs que traslladin als seus clients el nou impost i els representants de la banca van demanar a la vicepresidenta que «no se’ls estigmatitzi», segons va assegurar Calviño. El Govern ha instat els banquers a col·laborar a través d’aquest impost per «protegir els clients i la seva pròpia reputació en un moment tan delicat».
Però els bancs mantenen -i així ho van traslladar en la reunió a la vicepresidenta- la seva posició contrària a qualsevol gravamen perquè «no és el moment, ni la mesura que pugui resoldre els problemes», segons va defensar la presidenta de la patronal AEB, Alexandra Kindelán. «No ajuda a contenir inflació, ni al creixement, ni a l’ocupació», va insistir Kindelán que va fer referència als «informes» que assenyalen que una taxa al sector podria ser «contraproduent». Aquesta mateixa setmana, l’Institut d’Estudis Econòmics ha assegurat que aquest impost, juntament amb el de les energètiques, podrien tenir un impacte contractiu sobre l’activitat econòmica de gairebé 5.000 milions d’euros i suposar una pèrdua de 72.000 llocs de treball.
Una taxa no vista a Europa
L’impost va ser anunciat pel president del Govern durant el Debat de Política General, juntament amb l’impost sobre els «beneficis caiguts del cel» de les energètiques. Però a diferència d’aquest gravamen, que s’ha posat en marxa a països com Itàlia, una taxa nova als bancs és una cosa estranya a Europa. «Estem dins de la unió bancària, competim amb altres per captar dipòsits, actiu i accionistes, l’ideal seria buscar harmonitzacions tributàries a tota la Unió Europea», va advertir el director general de CECA, José María Méndez.
Méndez va recordar, a més, que la banca ja té un impost sobre els dipòsits, un tipus de societats més elevat que altres sectors i que carrega amb l’Impost Jurídic d’Actes Documentats (IJAD), «que a la resta d’Europa és per al prestatari i aquí, per al prestador», a més de suportar l’impost de transmissions financeres.
En la reunió, la vicepresidenta primera va informar els representants de la banca sobre la situació macroeconòmica i les perspectives en el context alta d’incertesa marcat per la guerra a Ucraïna i la inflació, mentre el governador del Banc d’Espanya va fer el mateix sobre la pujada de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu. A més, Govern i el sector bancari van acordar posar en marxa un Pla d’Inclusió Financera a l’àmbit rural abans de finals del mes de setembre, amb el focus posat als municipis de menys de 500 habitants i en risc d’exclusió.
