Quiosc

Diari de Girona

El sector surer gironí ja supera les xifres prèvies a la pandèmia

El nombre d’empreses a la província s’ha reduït en els últims anys, però les que continuen en actiu tenen «personal més qualificat» i han invertit molt més en «recerca, innovació i qualitat»

La producció de taps de suro en una empresa. | AECORK

Les comarques gironines són un puntal en l’exportació del suro. Tant és així que del total de vendes de mercaderies que s’han fet a l’estranger a Catalunya, el 90% corresponen a Girona, cosa que la converteix en la província espanyola que exporta més taps de suro. Aquestes exportacions, a més, estan en creixement, perquè en el global del territori català van pujar un 16,6% el 2021, en relació amb l’any anterior segons dades de l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (Aecork). L’increment més gran va ser el de taps de suro per vins escumosos, que va pujar un 25,2% en vendes a l’estranger, mentre que les de tap de suro natural ho van fer un 4%. Per tant, el sector surer està «completament recuperat» després de la crisi de la pandèmia, explica Albert Hereu, director de la Fundació de l’Institut Català del Suro.

Dos peladors de suro en plena activitat. | ANIOL RESCLOSA

I és que durant el confinament derivat de la Covid-19 i els mesos posteriors, el sector va tenir una «baixada important» tot i que va ser considerat un dels sectors essencials. Ara, però, tot això s’ha deixat enrere i si es comparen les dades de 2019 amb les d’ara «s’ha facturat i produït més». Hereu creu que després de la crisi de la pandèmia hi ha hagut un efecte «d’alegria post crisi» i hi ha més consum, tant de vins estàndard com de vins escumosos, el que ha provocat «un augment de l’activitat».

Això no obstant, el nombre d’empreses productores de taps de suro s’ha reduït en els últims anys. Ho ha fet a Catalunya en general, però també a les comarques gironines on la xifra d’empreses és del voltant de 25, segons el director de la Fundació de l’Institut Català del Suro. Ara, les empreses són «més grans» i tenen una economia «d’escala important» perquè han invertit en «recerca, innovació i qualitat», afirma Hereu. Aquestes companyies també tenen «personal més qualificat» perquè «l’exigència dels clients és més gran». «La tendència dels últims anys és que el tap es considera una eina analògica i contribueix en l’evolució dels vins», explica. Per això, és «necessària la recerca» perquè «encara no es coneix tota l’aportació que poden fer els taps en els bons vins».

Una gran part de la producció de taps de suro a les comarques gironines s’«exporta arreu del món». França és el país on s’exporten més taps de suro natural, seguit per Itàlia, Suïssa i Estats Units. Les vendes a l’estranger d’aquest tipus de taps estàndard és del 40% del total de la producció.

Mentrestant, Itàlia, França i Estats Units també encapçalen la llista d’exportacions de taps de suro de vi escumós. En aquest mercat també hi ha entrat en joc Portugal, on s’han augmentat un 113% les exportacions. La venda de taps de vi escumós a l’estranger representen entre el 50 i el 60% de la producció total.

Hereu afirma que la gran majoria de les empreses que produeixen taps de suro a les comarques gironines venen els seus productes a l’estranger. Tot i així, n’hi ha algunes que no exporten i es dediquen a fer «feines intermèdies». Francesc Oller i Parramon Exportap de Cassà de la Selva, i Trefino, J. Vigues i Tesa, de Palafrugell són exemples d’empreses que exporten més.

Els reptes de futur

Les vendes i la producció del sector surer sempre han tingut una «projecció creixent». Tanmateix, l’evolució del consum de vi arreu del món «està estable o creix a poc a poc». Per això, des del sector s’han proposat nous reptes per continuar creixent de cara al futur. Un d’aquests objectius és estar en la quota de mercat per substituir els taps sintètics i de rosca. Segons Hereu, això «està en creixement». A més, també es proposen entrar en l’elaboració de taps de suro en els destil·lats on hi ha «un auge important» en begudes com el ron, la ginebra o el whisky, que, últimament, «aposten pel tap de suro» en les seves ampolles. «És un gran mercat per explotar i créixer», afirmava el director de la Fundació de l’Institut Català del Suro.

Per altra banda, un altre dels reptes «és aprofitar el suro i l’explotació del suro d’aquí» a l’hora de dur a terme la tala de sureres. Hereu explica que «la indústria necessita més suro del que hi ha i n’ha d’importar», però creu que aquí encara «hi ha boscos per explotar». Tota aquesta tala de suro faria «neteja» en els boscos gironins i catalans i faria disminuir «el risc d’incendi».

Compartir l'article

stats