Nou rècord. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va comunicar ahir a les autonomies que l’any que ve rebran els recursos més importants de la història del sistema de finançament. Concretament, la suma total pujarà a 134.336 milions, un 24% més que l’any anterior. Aquesta suposa 26.130 milions més. Gràcies a aquesta alça, Catalunya disposarà de 3.100 milions addicionals respecte l’actual exercici, arribant així als 26.560 milions d’euros, segons les estimacions de la Generalitat. Aquesta quantitat inclou els 525 milions addicionals per un marge de dèficit més gran, que del 0,1% previst passa al 0,3% del PIB per a les autonomies, així com altres ingressos com els de la disposició addicional tercera de l’Estatut (inversions de l’Estat) o els Mossos.
L’increment de recursos al sistema de finançament, que s’afegeix al de l’actual exercici, que ja va suposar un nivell sense precedents, s’explica pels lliuraments a compte, que augmenten un 11% fins a 124.292 milions, així com les liquidacions positives del 2021, que arriben als 10.981 milions, segons va explicar Montero en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), a la qual, com l’any passat, va assistir el conseller d’Economia de la Generalitat, Jaume Giró. Després de la trobada, Giró va mostrar la seva satisfacció per l’augment de recursos, una de les principals reivindicacions catalanes, així com per aconseguir la gestió de l’impost de residus, anunciada ahir.
L’any passat, la quantitat anunciada per al 2022 va ser de 112.213 milions, un 6,3% més que el 2021 i, fins aleshores, la xifra més gran de la sèrie històrica dins del sistema de finançament autonòmic, que està caducat des de l’any 2014. El Govern va fer un intent de reforma al desembre, en què proposava que la Sanitat i l’Educació tinguessin més pes en el repartiment i el va remetre a les comunitats, però finalment ha desistit davant la dificultat de trobar consensos.
Montero va assenyalar que la dada positiva de les liquidacions és deguda a les previsions prudents del Govern i a les mesures adoptades per reforçar l’ocupació i el creixement econòmic. La ministra va recordar que, incloent-hi les dades del 2023, les comunitats autònomes hauran rebut en cinc anys del Govern de Pedro Sánchez 178.750 milions més que en els últims cinc anys complets de Mariano Rajoy, fet que suposa un increment del 40% en el finançament de les autonomies.
Per la seva part, la ministra, durant la seva intervenció davant els responsables financers de les autonomies, va informar que disposaran d’un marge de dèficit més gran el 2023, en passar del 0,3% del PIB al 0,1%. Aquestes dues dècimes les assumirà l’Administració central, que passarà del 3,2% al 3,4%.
Superàvit el 2024 i el 2025
Com a contrapartida a un marge de dèficit més gran el 2023, les comunitats autònomes hauran de tancar el 2024 i el 2025 amb un superàvit, és a dir, amb uns ingressos que superin les despeses, equivalent al 0,2% del PIB, segons el camí fiscal traçat per l’executiu central, que inclou la relaxació de les regles fiscals també l’any que ve, amb autorització de Brussel·les. Però sí que s’hi estableix una taxa de referència.
La ministra va afirmar que la decisió de l’Estat d’abaratir els serveis de tren s’hauria d’acompanyar i complementar per part de les autonomies. Aquesta decisió de l’executiu se suma al rècord acordat també pel que fa al sostre de despesa, el límit establert per a les administracions de cara al 2023, i que suposa el tret de sortida de l’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici vinent. I tot això en un context marcat per un creixement més baix.
En concret, el Govern, que manté la previsió de creixement per al 2022 en el 4,3%, ha rebaixat en vuit dècimes el previst per a l’any que ve, fins a situar-lo al 2,7%. El Fons Monetari Internacional, en l’actualització de les seves previsions, l’ha situat en el 2% el 2023 i el 4% el 2022.
