El febrer del 2021 es va aprovar el pla per a la Costa Brava, un any abans es va fer el mateix amb l’Alt Pirineu i ara és al forn la revisió del planejament urbanístic de la resta del litoral català, amb excepció de l’àrea metropolitana de Barcelona, que té en marxa, a un altre ritme, un reglament propi. El Govern va fer ahir el primer pas per limitar el màxim possible l’expansió del totxo a tota la costa catalana. Amb aquest nou límit s’evitarà la construcció potencial de 46.800 nous habitatges entre Malgrat de Mar i Alcanar (el 44% del total que es podrien edificar, 106.000), que se sumen als 15.000 ja vetats en el marge de Girona. En total, uns 60.000 habitatges que ja no es construiran.
Es tracta de llocs d’especial interès natural i paisatgístic, però subjau un altre objectiu que caracteritza bona part de les decisions que darrerament emanen del Departament de Polítiques Digitals i Territori: la descarbonització. Perquè ja no es combrega amb el model d’urbanitzacions que són un polvorí a nivell forestal (tal com s’ha pogut comprovar en el recent incendi del Bages) i també són una puntada de peu a qualsevol codi de sostenibilitat ambiental. Gairebé no disposen de serveis i cal agafar el cotxe per a tot, a més de la pol·lució que genera el procés constructiu. Segons el director d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, cada any s’evitaran dos milions d’emissions contaminants a l’atmosfera.
Possibles recursos
L’exemple més clar del que es vol evitar és la urbanització de Sa Riera recentment estrenada en primera línia de mar que el pla director urbanístic de Girona no va poder evitar perquè el projecte ja disposava de totes les llicències municipals. Per què se li van atorgar els permisos a aquesta proposta és un altre tema que transcendeix al que aquí s’exposa, encara que, casualitats de la vida, el municipi de Begur va ser el que més es va oposar als plans del Govern i ha presentat un contenciós administratiu que segueix obert. En el cas d’aquest enclavament paradisíac de la Costa Brava, el pla urbanístic va engegar a rodar una vintena de promocions que tenien prevista la construcció de 629 habitatges. Tot plegat, en un poble amb el 64% del parc immobiliari destinat a les segones residències, i amb una població de 4.200 habitants que arriba a multiplicar-se per 10 durant l’estiu.
En el pla avançat ahir hi ha municipis que perden milers d’habitatges potencials, sobretot al sud de Barcelona, arribant-se a la xifra de 46.800 d’un total de 106.000 habitatges que es podrien construir. És a dir, sí que podrien seguir endavant 59.200 promocions. Falta, però, superar el procés d’al·legacions que s’inicia al setembre. Amb l’exposició pública de la costa de Girona es van rebre 21 informes d’organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 al·legacions de particulars i entitats, així que és previsible que amb el nou pla passi el mateix. Amb la Costa Brava, malgrat els al·legats, el pla inicial va passar el tall un 97%. Així que la cosa, ara, tampoc no hauria de canviar gaire.
Altres municipis afectats de la costa de Girona, com ara Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro, Calonge, Palamós i Pals també han compartit amb la Generalitat els seus dubtes sobre el blindatge jurídic de la mesura.
