La inflació continua sense donar treva i al juliol va arribar a una taxa interanual del 10,8%, de manera que estableix un nou rècord des del setembre del 1984. I això després de reduir-se l’índex de preus de consum (IPC) en dues dècimes respecte el mes anterior segons l’indicador avançat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Al juny va assolir el cim amb una taxa anual del 10,2%, el nivell més elevat en 37 anys, que va desencadenar totes les alarmes i va precipitar un nou pla de mesures del Govern, que va incloure un impost temporal per als beneficis extraordinaris de bancs i companyies energètiques. I el nou indicador avançat del juliol, que suma sis dècimes més a la taxa anual, no fa més que augmentar la preocupació sobre l’evolució del nivell general de preus, que ja afecta la cistella de la compra.
Tot i el descens dels preus dels carburants, l’IPC al juliol s’ha tornat a disparar pels aliments i les begudes no alcohòliques i el preu de l’electricitat, així com per l’evolució del vestit i el calçat. Com a conseqüència, la taxa interanual es torna a disparar al nivell de fa 38 anys. En aquest sentit, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que dilluns l’executiu aprovarà un pla urgent per estalviar energia i reduir la factura de la llum.
En tot cas, després de començar en l’energia, l’escalada del nivell general de preus s’ha traslladat al conjunt de l’economia, tal com indica la inflació subjacent, que exclou els preus de l’energia i els dels aliments no elaborats i que al juliol ha escalat fins al 6,1%, des del 5,5% del mes anterior. D’aquesta manera, se situa en el nivell de gener de 1993. Al juny l’increment es va acarnissar amb la cistella de la compra i productes bàsics com les fruites o les verdures. Davant d’aquesta circumstància, el Govern insisteix en la necessitat d’un pacte de rendes, en què també emmarca l’impost temporal a la banca i les companyies energètiques, per repartir els esforços davant l’escalada del nivell general de preus.
Tres mesos seguits
Amb la dada del juliol, que s’haurà de confirmar definitivament el 12 d’agost, la inflació encadena tres mesos consecutius d’ascensos en la taxa interanual després que a l’abril es moderés 1,5 punts de cop, fins al 8,3%. Després, al maig, va escalar fins al 8,7% i al juny va superar els temuts dos dígits (10,2%), cosa que es torna a repetir i empitjora al juliol.
Aquesta evolució de la inflació, que ha disparat els preus al conjunt de la zona de l’euro fins al 8,6%, el nivell més alt en 20 anys, ha precipitat els augments del preu dels diners per part del Banc Central Europeu (BCE). L’increment, que inicialment estava previst que fos de 0,25 punts al juny, va ser al final de 0,50 punts, la primera pujada en 11 anys i la de més import d’una sola vegada en 22 anys.
Tipus d’interès
A més, l’autoritat monetària de la zona de l’euro va acordar complementar aquesta pujada dels tipus d’interès amb un mecanisme de compra de deute dels països de l’àrea que es vegin perjudicats per una alça de la prima de risc.
Als EUA, l’economia dels quals va entrar al segon trimestre en recessió tècnica després de dos períodes seguits de tres mesos en negatiu, la Reserva Federal va anar aquesta setmana encara més lluny amb una segona pujada consecutiva de 0,75 punts, fins a situar els tipus d’interès entre el 2,25% i el 2,50%.
L’autoritat monetària de la primera potència econòmica mundial ja ha dut a terme quatre augments dels tipus d’interès des de començament de l’any i ha reafirmat el compromís de continuar-ho fent, fins i tot amb el risc de provocar una recessió. Aquesta evolució dels interessos ha fet que la cotització del dòlar se situés com la de l’euro per l’atractiu per al capital, cosa que no ha passat en els darrers 20 anys.
