Paupèrrimes pujades salarials en comparació amb l’IPC que provoquen que els treballadors fa gairebé un any que perden poder adquisitiu. El resultat d’aquesta equació és que la xifra d’empleats que surt al carrer i atura els seus centres de treball va a l’alça i se situa en el nivell més alt des del 2014. Un total de 758.581 hores de feina s’han perdut entre els mesos de gener i abril d’aquest any a Catalunya, segons les darreres dades disponibles del Departament de Treball de la Generalitat. No hi havia tants conflictes laborals a Catalunya des dels darrers cops de cua de les vagues de la Gran Recessió i les protestes post aprovació de la reforma laboral.
La dada d’hores de treball perdudes per vagues o aturades parcials promet anar a més, ja que l’estadística publicada per la Generalitat encara no mostra l’augment dels conflictes derivats de la ruptura de negociacions entre patronal i sindicats per arribar a un acord salarial. Els agents socials no van aconseguir posar-se d’acord en com havien de pujar els sous i repartir-se així els costos de l’escalada de preus. Concretament, les converses es van trencar el passat 5 de maig i la resposta de CCOO i UGT va ser la següent: «O salaris o conflicte». Això promet continuar augmentant les xifres de conflictivitat i afegir una altra complicació per a les produccions en alguns sectors de l’economia.
A Catalunya hi ha actualment 73 convenis sectorials en negociació oberta, que afecten 1,2 milions de treballadors. És a dir, 1,2 milions d’empleats pugnen per millorar les condicions laborals i que els nous plecs no recullin una devaluació salarial, com és el cas de la majoria de convenis tancats fins ara. Segons el Ministeri de Treball, l’increment salarial mitjà pactat fins avui aquest any està en el 2,4%, gairebé quatre vegades per sota de la inflació.
