Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Ventura

«El problema del 2021 va ser l’oferta, aquest any faltarà demanda»

Albert Ventura ANNA MAS TALENS

Parli’m dels orígens d’IMC Toys...

Aquesta empresa es va constituir el 1981 com a importador i distribuïdor de joguines. Fins al 2000 vam funcionar amb aquest model, distribuint productes com les peces Mecano o els cotxes de radiocontrol Nikko. Això més o menys va funcionar, però el model es va acabar esgotant i, a més, es va produir un canvi generacional en la companyia: jo, que fins aleshores n’era el director financer, vaig assumir la direcció general i vaig fer una altra proposta de projecte.

Qui manava llavors?

L’empresa s’havia constituït com un complement a una central de compres de joguines. Els accionistes eren comerciants. De fet, jo vaig entrar com a responsable financer, però de seguida em van proposar ser accionista, i durant aquests anys jo també he incorporat directius accionistes. Llavors l’empresa era molt petita: fins a l’any 2000 facturàvem entre 7 i 8 milions d’euros, era un altre negoci. La companyia té 40 anys, però a la pràctica són 20 i 20.

Com va arribar a la firma?

Era la meva primera feina. Soc economista i vaig començar a treballar portant el departament de finances.

Tota una vida, llavors...

Et diré que sobretot els últims 22 anys han estat apassionants, perquè cap any ha esta igual. Ara més que mai pel tema de la covid i de les matèries primeres, però ja abans cada exercici hi havia canvis, i això és molt divertit. De fet, em podria jubilar d’aquí un any i no em penso jubilar de tan bé que m’ho passo. És apassionant el que estem vivint i el que ve ara.

Què és el que va plantejar quan va aterrar en la direcció general de l’empresa?

El projecte nou que vaig proposar a la resta d’accionistes va ser convertir-nos en fabricants: vaig anar a Hong Kong i vaig veure què feien les empreses americanes (que després vaig saber que era fer benchmarking), que era dissenyar les joguines als Estats Units, fabricar-les a la Xina i tenir centres a Hong Kong des dels quals exportaven a tot el món. Aquest va ser el meu primer pla estratègic, dissenyar joguines a Terrassa, fabricar-les a la Xina i des d’allà vendre al món.

Com va començar?

Amb coses molt bàsiques. La primera llicència va ser la del 2007 (vam fer walkie talkies, per exemple), i després la de la Barbie, i així vam començar a fabricar i vendre fora. De seguida vam veure que era molt més operatiu tenir filials, així que el que vam fer va ser posar una primera oficina a Hong Kong el 2001; el 2004 ja vam crear la primera filial a Anglaterra; el 2005, a França... I sempre ho fèiem igual: començàvem amb una oficina petita i a mesura que creixíem posàvem més gent. El 2008 vam crear la d’Alemanya, el 2014 la d’Itàlia, i l’últim gran salt ha estat el 2018, els Estats Units. D’aquesta manera, actualment venem a 60 països.

En quin moment passen a fer joguines originals?

Vam començar primer amb aquestes llicències, després vam començar a treballar amb Disney, amb Star Wars, amb Marvel..., fèiem molts productes llicenciats. I el 2017 vam entrar al món dels ninots amb els Bebés Llorones. Els vam llançar a Espanya i Anglaterra i vam veure que tenien molt d’èxit.

I els van crear una sèrie pròpia.

Vam pensar que si ara els nens miren sèries a Youtube, per què invertir diners a Disney o Marvel i no fer la sèrie nosaltres?. Vam fer una prova mesos més tard i vam veure que tenia moltes visualitzacions. Vam invertir en fase test 300.000 euros i ens va donar per a 20 minuts de contingut que va tenir molt d’èxit. Això ens ajudava a vendre i, a més, ens aportava ingressos de la monetització de Youtube. Llavors vam decidir fer sèries de veritat, que es poguessin fer a la televisió.

En quin punt està ara aquest projecte?

Vam fer la segona temporada i continuava anant molt bé, així que ara n’hem fet la tercera. Hem enllaçat la sèrie amb els productes i l’hem començat a vendre a televisions. L’últim gran pas ha sigut arribar a Netflix.

Com ha estat això?

Ja fa temps que hi negociem, perquè Netflix vol les sèries en exclusiva, però a nosaltres ens interessava controlar el canal. La veritat és que obtenim bastants ingressos de Youtube. Al final vam arribar a un acord i s’ha llançat fa uns mesos en 22 idiomes i a molts més països. En paral·lel hem creat una OTT [sistema de retransmissió propi]: si tens una televisió Samsung, pots descarregar l’aplicació Kitoons i veure els continguts des d’allà.

Té gaire pes en els seus ingressos aquesta nova branca?

Pel que fa a la producció de contingut estem en fase start-up. La primera temporada, que era test, ara deu tenir cinc anys. Això ho vam començar com un suport digital per vendre el nostre producte perquè les audiències estaven baixant molt, i vam pensar en gran, a l’estil d’empreses com ara Hasbro i Lego: el més important és convertir-ho en una marca com Nenuco o Barbie, que tenen 50 anys o més i continuen llançant novetats sobre això.

Com passa l’estratègia digital de suport a font d’ingressos? Per petita que sigui...

Perquè vam veure que és una font de monetització que pot ajudar a pagar la sèrie. Pensa que t’estic parlant del contingut que té èxit, però també hem fet contingut que no en té i llavors no continuem, però com a mínim a Youtube continua monetitzant, així que en 12 anys et paga la inversió inicial, tot i que la joguina ja no es vengui.

En què treballen ara?

En nous formats. Si un contingut té èxit se’n poden fer videojocs -alguns sortiran ja el 2023-, i audiollibres, que sortiran aquest any. I també en apps amb una sèrie d’idees que encara s’han de concretar. A més, ara llancem Best Friends Forever (BBF). Són una continuació dels Bebés Llorones, que s’han fet més grans, i així entrem en el format fashion doll per competir en un altre segment d’edat, aquí el públic és a partir de 5 anys. Creiem, pels primers inputs, que poden anar bastant bé.

En un cas així, quina és l’estratègia? Primer va la sèrie o la joguina?

En aquest cas hem fet la sèrie i el producte alhora perquè és una continuació dels Bebés Llorones i el risc és baix. Però de vegades el que fem amb una línia nova és llançar la joguina i fer una petita producció digital d’inversió mínima. Una sèrie d’una temporada pot costar entorn d’1 milió d’euros (només la subcontractació), moltes vegades el que fem és invertir 200.000 euros en una línia nova, i només si funciona passem a la segona temporada. En el sector de les joguines hi ha molta innovació, i hi ha moltes coses que no van bé.

Han fet alguna previsió de vendes al voltant de les BFFs?

Les vam llançar al G5 (Espanya, França, Itàlia, Alemanya i Anglaterra) i als Estats Units, i estem entorn dels 2 milions d’unitats, però només als Estats Units ja és 1 milió.

Això què suposa en ingressos?

Uns 35 milions d’euros.

En general, en quin punt està l’empresa?

L’any passat vam tancar en 150 milions d’euros d’ingressos. El 2021 ha estat un any molt complicat per a molta gent per tot el tema de les matèries primeres, els encariments, l’escassetat, els contenidors, els vaixells, que el preu s’ha apujat molt i que encara ara, tal com està la cosa a Xangai, hi ha retards als ports. És curiós perquè per a mi ha estat un dels anys més complicats que he viscut mai. El 2021 pitjor que el 2020.

Per què?

Quan estàvem tancats ja sabies que només podies vendre online, però jo no m’havia trobat mai tenint comandes que no podia servir. Tenir estoc i no tenir comandes és el més habitual, tenir comandes i no poder servir-les perquè no pots fabricar, o no tens vaixell, no. Malgrat això vam créixer: vam passar de 136 a 150 milions, però amb molta complicació. I això complica el 2022.

Fa uns mesos preveia ingressar 200 milions d’euros el 2022. Això es manté?

Hem rebaixat les previsions fins als 180 milions perquè partim d’una base més baixa. El 2021 primer en teníem 165 i ja vam rebaixar a 150 milions. El primer pressupost ens dona ara 189 milions, però ajustarem a 180 perquè hi ha certa por: de l’IPC, del consum, que si s’apuja el tipus d’interès s’apujaran les hipoteques..., ja veurem com acaba, però no és un any en què vegi gaire llum. L’any passat hi havia més demanda que oferta, aquest any crec que faltarà demanda.

Compartir l'article

stats