Una pujada del 178% en l’energia elèctrica, un 50% en materials siderúrgics, 40% en la ceràmica, 20% en el coure, 17% en la fusta i 55% en l’alumini. Aquests imparables augments de preu insuportables, xifrats en aproximadament el 30%, és el que denuncia la Confederació Nacional de la Construcció, que assegura que el Govern no està posant res de part seva per fer revisions en els preus de les obres públiques.
Per iniciativa del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, l’executiu va aprovar dos decrets llei per permetre una revisió dels contractes públics. Tot i això, les condicions i la interpretació realitzada pel Ministeri d’Hisenda causarà que entorn del 90%-95% de les obres en marxa no tinguin cap possibilitat d’aplicar revisions de preus. Només tenen alguna possibilitat les infraestructures ferroviàries, hidràuliques, les carreteres i edificacions industrials.
Un dels aspectes menys clars del Reial Decret Llei 6/2022 és definir en quins períodes sí que es poden revisar les adjudicacions. Després d’una interpretació del Ministeri d’Hisenda, les obres s’han de situar en estat de tramitació des de l’1 de gener fins al 31 de desembre del 2021 i haver-se finalitzat després de la publicació de la norma. Aquesta tramitació ha generat molta polèmica i la CNC planeja emetre un vot particular.
Això exclou totes les infraestructures la construcció de les quals hagi començat una vegada iniciat el 2021 o bé aquelles que hagin finalitzat abans de l’aprovació dels decrets. També, aquelles el termini d’execució de les quals sigui inferior a 15 mesos, que, segons la patronal de les constructores, suposen el 80% dels contractes. El 2021, s’han licitat 6.679 obres a Espanya, de les quals 5.307 tenen una durada inferior a 12 mesos.
Des de l’associació asseguren que «s’està afavorint aquells contractes que s’estan endarrerint i perjudicant aquells que van fer un esforç i van acabar les execucions a temps». A més, consideren que aquestes dues darreres regulacions només han generat retards en obres, abandonament de projectes, paràlisi al sector i tancament de petites constructores regionals. A això cal sumar-hi el silenci de l’Administració, ja que són les empreses les que han de reclamar abans de certificar el final d’obra, amb l’afegit que tampoc no obtenen una resposta per aplicar aquestes revisions.
Ajuntaments rebels
Comunitats autònomes, entitats locals i el Govern estan en ple conflicte per aquest tema. Hi ha Ajuntaments que no han aplicat el reial decret i hi ha autonomies que han flexibilitzat les condicions, entre les quals hi ha Galícia, Andalusia, Extremadura, Múrcia, Comunitat Valenciana, Catalunya o l’Aragó. Precisament, Galícia, Extremadura i Andalusia estan en un procés bilateral amb l’executiu, abans que la flexibilització sigui recorreguda davant el Tribunal Constitucional.
La Confederació Nacional de la Construcció insta el Ministeri de Transports a llançar un tercer decret en què s’obligui les corporacions locals a aplicar-lo, que es tinguin en compte totes les obres començades a partir de l’1 de gener de 2021, s’elevi el valor màxim de compensació del 20% al 50% sobre el preu d’adjudicació del contracte i que es compensi l’increment del preu de l’energia.
