La xifra de treballadors donats d'alta la Seguretat Social el mes de juliol va tornar a marcar xifres rècord a Girona. En total, van ser 371.726 afiliats segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Ara, tal com recull l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), les comarques de la Selva i l’Alt Empordà són les que més pugen arreu del territori català en termes interanuals, continuant amb la tònica dels últims mesos. La Selva augmenta un 6,5% i l’Alt Empordà ho fa un 4’9%, superant la mitjana catalana que és del 3,7%. El Gironès (+4,1%), la Garrotxa (+3,9%) i el Baix Empordà (+3,8%) també superen aquest percentatge, mentre que la Cerdanya (+2,9%), el Pla de l’Estany (+2,8%) i el Ripollès (+1,4%) no superen la mitjana, però també continuen pujant.

Variació interanual d'afiliats segons la residència padronal.

Variació interanual d'afiliats segons la residència padronal.

En canvi, és la Cerdanya la comarca gironina que més puja en termes mensuals. Ho fa un 3,9% -més que anualment- superant la mitjana de Catalunya que és de l’1%, però lluny dels millors registres que marquen l’Aran (+9,5%) i el Pallars Sobirà (+6%). A més, la Cerdanya és la segona comarca catalana amb més contractes a jornada parcial, amb un ascens del 23,4%. Catalunya, per primera vegada des que va començar la sèrie històrica el 2012, situa la xifra per sota del 20% (19,9%).

La dinàmica en els últims mesos és que el nombre d’afiliats pugi més en les dones que en els homes. Durant el juliol l’increment va ser del 4 i del 3,3%, respectivament, arreu de Catalunya. La Selva lidera la llista de comarques amb una pujada més forta en el gènere femení (+7,6%) i també en el masculí (+5,6%). Per altra banda, la Selva també és la comarca que veu créixer més (+16,9%) els afiliats menors de 30 anys, el grup més petit arreu de Catalunya. En canvi, mentre les afiliacions entre les persones entre 30 i 44 anys, el grup més gran, cau en l’àmbit català, tot i que a territoris com la Garrotxa (+3,3%) i la Selva (+2%) continua pujant, i són els indrets on incrementa amb més força.

També puja intensament el grau de població estrangera afiliada, molt més que la nacional. De fet, gairebé totes les comarques catalanes segueixen aquesta dinàmica. La Selva (16,8%) i la Garrotxa (+16,6%), són els territoris on més puja.

Segons les dades d’Idescat, el sector serveis, on s’inclouen gremis arrelats al turisme com l’hostaleria o la restauració, continua sent el que més augmenta en els últims dotze mesos. Una altra vegada, és a la Selva (+8,2%) i a l’Alt Empordà (5,4%) on l’ascens és més considerable arreu de Catalunya, que de mitjana puja un 4,4%. Mentrestant, també creix el sector de la construcció (+2,8%) i el de la indústria (+2,1) en el global de la comunitat autònoma. En aquest últim sector, la Garrotxa lidera la pujada (5,9%). Aquesta comarca també és la que més augmenta en afiliats en el sector de l’agricultura, que és l’únic que mostra una tendència descendent en l’últim any.

Canvi de tendència en l’atur

Per altra banda, les xifres de l’atur mostraven un lleuger ascens en termes mensuals a les comarques gironines després de quatre mesos consecutius de baixada. Això, però, no ha estat igual a tots els territoris. El Pla de l’Estany ha estat la comarca que ha augmentat més, un 4,9%, mentre que el Gironès (+2,6%), la Garrotxa (+2,4%), l’Alt Empordà (+0,9%) i la Selva (+0,7%) també han pujat. En canvi, la que té una davallada més gran és la Cerdanya (-2,9%), i també ho fan el Baix Empordà (-0,9%) i el Ripollès (-0,6%). En termes interanuals, totes les comarques continuen de baixada, tot i que la Cerdanya també és la que ho fa amb un nombre més alt (-19,8%), seguida de prop pel Baix Empordà (-19,6%) i l’Alt Empordà (19,1%).

Les últimes contractacions de la temporada turística tampoc han impedit que alguns municipis de la costa augmentessin en nombre d’aturats. Per exemple, Tossa de Mar ha pujat un 15% en l’últim mes, Castell-Platja d’Aro un 3,4%, o Roses un 1,2%, mentre que Blanes té el mateix nombre d’aturats que el passat mes de juny. Aquesta dinàmica, però, no ha estat igual a totes les localitats properes al mar, ja que Santa Cristina d’Aro (-5,8%), Palafrugell (-3%) o Lloret de Mar (-1,1%) continuen amb una tendència descendent.