La indústria espanyola va accelerar al juny les seves produccions i ja fabrica més que abans de la covid. Així ho mostren les últimes dades publicades per l’INE ahir, que revelen que malgrat l’encariment de l’energia i l’escassetat puntual de determinades matèries primeres per culpa de la guerra d’Ucraïna, el sector secundari a Espanya creix, especialment el tèxtil, la fabricació de vehicles i el tabac. Segons dades corregides a efectes estacionals i de calendari, la taxa de producció industrial va augmentar l’1,2% al juny respecte al maig, esperonada pels béns d’equip, els no duradors i la generació d’energia mateixa.

Tot i que el conjunt de l’economia espanyola no ha recuperat plenament els seus nivells previs a la irrupció de la pandèmia, són diversos els indicadors que se succeeixen en aquesta direcció. L’última enquesta de població activa (EPA) ja assenyalava que a Espanya es treballen més hores que abans del coronavirus. I aquest divendres l’enquesta d’índex de producció industrial (IPI) del juny ja revela que el sector secundari produeix més que abans del 2020.

Els casos més clars són la confecció de peces de vestir, que ha experimentat un repunt sense precedents del 46,8% respecte del període precovid, i, de manera més moderada però notable, la indústria farmacèutica (+18,3%). En tots dos casos, les noves necessitats derivades de la pandèmia han fet augmentar les seves produccions, en el cas del primer amb les mascaretes sobretot i en el segon donada la me´s elevada activitat sanitària.

Tot i això, no totes les branques industrials tenen la seva maquinària al mateix rendiment i hi ha sectors que encara no s’han recobrat de l’efecte pandèmic i el tall de cadenes que això va implicar. És el cas de la indústria del cuir i el calçat, que encara produeix el 2,3% menys, així com el de les arts gràfiques (-4,1%) o la reparació i instal·lació de maquinària (-1,9%).

Els gremis damnificats

Tot i això, els gremis més damnificats per l’actual escalada energètica són lluny dels nivells que registraven a les portes de l’estiu del 2019. És el cas de la metal·lúrgia, que produeix el 12,6% menys que fa tres anys, i les indústries dedicades a la fabricació de vehicles de motor (-11,7%) i materials de transport (-18%). En aquests dos darrers casos a l’encariment dels subministraments energètics s’hi suma la doble crisi que travessa el sector de la interlocutòria. D’una banda, l’escassetat de semiconductors ha tingut parades de moment les línies d’acoblament dels principals fabricants. I, de l’altra, la transició al vehicle elèctric i els nous hàbits de mobilitat i consum rebaixen les produccions que històricament ha mantingut el sector.

Només hi ha tres comunitats autònomes que encara no han recuperat els nivells de producció industrial que tenien abans del covid. És el cas de Cantàbria, Castella i Lleó i la Rioja. Catalunya, per part seva, fabrica el 4,4% més de béns i serveis d’aquest sector, malgrat que al juny ha experimentat una frenada considerable.