La indústria del tabac fa anys que està enfocada en la seva particular transició, dirigida a allunyar-se de la cigarreta tradicional. Però encara se sent enfosquida per la pressió de governs i científics i busca com encaixar en una societat hostil amb un hàbit que produeix 8 milions de morts cada any, segons l’OMS. Així ho van manifestar alguns dels ponents que van participar en la IX edició del Fòrum Mundial sobre Nicotina, celebrat a Varsòvia (Polònia) del 16 al 18 de juny.

Al món hi ha 1.300 milions de consumidors de tabac, segons un informe publicat el novembre de l’any passat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Són 20 milions menys que un any abans i s’espera que la xifra baixi a 1.270 milions el 2025, segons aquest organisme. D’aquests 1.300 milions de persones, el 80% viuen en països d’ingressos baixos i mitjans.

A Espanya, les vendes de tabac van pujar el 2021 a 11.300 milions d’euros, un 2,2% més que un any abans, segons l’estadística de mercat de tabac del Ministeri d’Hisenda. En volum són 3.975 milions de cigarrets (de combustió, de liar o de pipa). Un any abans van ser 3.976 milions, i per això el consum no ha caigut. El nombre de fumadors diaris es va situar al 19,8%, segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya (EESE) de l’INE.

Davant aquest escenari, la indústria tabaquera cerca la seva pròpia transició. «I no està sola», va arengar Sasha Sadan, director d’ESG de la FCA (Autoritat de conducta financera, segons la traducció de l’anglès) durant el fòrum, per fer un paral·lelisme entre la transformació d’aquest sector i d’altres com l’energètic o el de la carn. Però el tabac «ve d’un lloc diferent», va advertir Sadan, amb un passat que ha minat la confiança de la societat en aquesta indústria, en referència a la litigiositat de l’any 1994, quan els consellers delegats de les principals tabaqueres van declarar de manera unànime a la Cambra de Representants dels Estats Units: «La nicotina no és addictiva».

Ara, l’estratègia del sector passa pel concepte de la reducció de danys. Només cal llegir el lema del congrés d’aquest any: «La reducció del dany és aquí per quedar-s’hi». Aquesta idea s’utilitza per definir les polítiques destinades a minimitzar les conseqüències adverses que el consum d’una substància ocasiona a la salut d’un individu o a la societat. La indústria vol evitar «l’estigma» de la nicotina perquè, segons defensa, «no és la principal causa de malalties relacionades amb el tabaquisme». Un informe del Ministeri de Sanitat espanyol adverteix sobre la seva «elevada toxicitat i capacitat addictiva».

Michelle Minton, investigadora del Competitive Enterprise Institute, va reconèixer que «caldria fer més investigació» sobre els efectes de la nicotina. Mentrestant, Paul Newhouse, director del Centre de Medicina Cognitiva del Departament de Psiquiatria del Centre Mèdic de la Universitat de Vanderbilt als Estats Units, va explicar la possibilitat de fer-la servir en casos de demència i problemes de salut mental.

Des del sector asseguren que el problema del tabac és la combustió (acció de cremar la cigarreta). I amb aquesta premissa, porten dècades d’inversió i desenvolupament per buscar productes alternatius a les cigarretes tradicionals. I ja hi ha un ampli ventall que va des dels més populars, com les cigarretes electròniques o el vapeig, fins al snus suec (una mena de tabac mòlt que es col·loca entre les genives), els pegats de nicotina, el rapé o tabac per mastegar. Sempre dirigits només als actuals fumadors i no a potencials nous consumidors, segons defensen.