Diari de Girona

Diari de Girona

El Govern calcula que el pla energètic estalviarà més del 50% del gas compromès amb Brussel·les

Dóna fins al 31 d’agost a les comunitats per enviar propostes d’estalvi

La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera. | EFE

El Govern calcula que el pla d’estalvi que obliga a apagar la llum d’edificis públics a partir de les 10 de la nit i limitar a 19 graus a l’hivern i 27 a l’estiu la climatització dels establiments suposarà una reducció de la demanda de gas d’entre el 4% i el 5%. Això és més de la meitat de l’objectiu acordat amb Brussel·les fixat en un descens del consum del 7% entre l’1 d’agost del 2022 i el 31 de març del 2023, en comparació amb la mitjana dels cinc anys previs. Si bé el resultat final «dependrà» de l’efectivitat a l’»aplicació» d’aquest pla.

Així ho va afirmar la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, després de la Conferència Sectorial celebrada ahir amb els representants de les comunitats autònomes i municipis -representats per la FEMP- per contenir l’esbroncada política iniciada per la Comunitat de Madrid, que va arribar a anunciar que no compliria el decret llei, i seguida en menor mesura per altres comunitats com el País Basc.

La trobada va durar al voltant de tres hores i també hi van participar per part del Govern la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, i la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen. «Cap (regió) ha dit expressament que no complirà el pla», segons Ribera, però fins a cinc comunitats (Andalusia, Galícia, Madrid, Múrcia i Castella i Lleó), totes del Partit Popular, han demanat la retirada del decret llei. El Govern ho ha descartat i ha defensat la seva aplicació com un mal menor per contenir el consum de gas.

«És més senzill i més adequat reduir (la demanda de gas) quan és possible i en aquells ambients en què és més fàcil, abans de trobar-nos amb una situació que pogués arribar a ser més complicada per a les famílies i per a la indústria i evidentment, més perjudicial per als Estats europeus més directament afectats pel xantatge energètic de Putin», va advertir Ribera.

Alguns consellers han plantejat l’aplicació de la norma només a l’àmbit públic, però l’Executiu ha defensat que s’han inclòs sectors que se’n poden beneficiar perquè «redueixen la factura energètica» i que, a més, notaran un «menor impacte» en la seva activitat que si les mesures s’haguessin adreçat a llars i indústria. Aquesta última ja ha reduït un 12% el consum de gas els últims sis mesos a causa dels alts preus de l’energia i descarta qualsevol mesura que no tingui a veure amb l’eficiència del consum a través de gasos renovables o serveis d’interrompibilitat. A més, amb l’apagat de llums i la rebaixa de l’aire condicionat s’aconsegueix contenir la demanda elèctrica, que n’ha disparat el consum de gas un 80% des del gener.

A la reunió sectorial es van sentir propostes alternatives a les del Govern, segons Ribera, però es va encomanar als representants polítics a presentar tots els plantejaments concrets abans del 31 d’agost per elaborar el pla de contingència que preveu lliurar a finals de setembre a la Comissió Europea i que recollirà el gruix de les mesures per fer front a la crisi energètica actual. «Tots han destacat la voluntat d’aportar i contribuir», va afegir la vicepresidenta. Però va advertir que «tornar al carbó, allargar la vida útil de les nuclears o abaixar impostos (...) no són propostes dʻestalvi i eficiència sinó un posicionament polític i ideològic».

La vicepresidenta va tornar a recordar que el decret llei ja aprovat dilluns passat, i les dues mesures principals i més polèmiques del qual (limitar la temperatura i obligar a l’apagat de llums) entren en vigor demà, és «flexible» per garantir les condicions de seguretat laboral (sobretot al petit comerç en llocs amb alta activitat, com els bars) o sempre que estigui justificat per condicions tèrmiques (per exemple, els forns o comerços que hagin d’estar refrigerats com les pastisseries). I va insistir que la vocació del decret llei no és sancionar, sinó complir els compromisos adquirits amb Brussel·les. «El Govern ha fet el que està a la mà, que és aprovar aquestes mesures; ara correspon a les comunitats autònomes establir com s’apliquen i com es vigilen», va afegir Ribera.

Compartir l'article

stats