El nombre d’hores extres treballades i no pagades a Espanya continua pujant i el segon trimestre es va situar a nivells del confinament del 2020, quan gran part de la població va passar a treballar des de casa i la frontera entre l’oficina i la vida privada va quedar difuminada. Així ho constaten les dades de l’enquesta de població activa (EPA) publicades la setmana passada, que mostren que el 49% de les hores extres no es paguen a Espanya. És el nivell més alt des del segon trimestre del 2020 i, obviant el període de covid, el percentatge més alt dels últims cinc anys, segons els registres de l’INE. Aquest frau laboral afecta mig milió d’empleats a tot el país, perjudica més les dones que els homes i, per aturar-lo, el que el Ministeri de Treball està desplegant un algorisme específicament dissenyat, del qual els inspectors consultats encara no tenen coneixement.
13 milions d’hores es treballen mensualment a Espanya i les empreses no les paguen. És la xifra més gran des del segon trimestre del 2020, quan el primer estat d’alarma va multiplicar els allargaments de jornada no pactats davant les dificultats per conciliar la vida professional i la familiar de molts treballadors, que van convertir de pressa i corrent la taula del menjador a l’escriptori del treball.
Segons una enquesta elaborada per la consultora Hays, el 61% dels empleats que teletreballaven llavors feien hores extra de manera recurrent i ni les van cobrar, ni les van compensar amb festius. Ara, amb un percentatge menor de feina a distància, les hores extres i les no remunerades repunten amb força. Allargaments de jornada i de rècord de llocs de treball vacants, d’una banda, mentre Espanya, amb 2,8 milions d’aturats, continua tenint la taxa més alta de la Unió Europea.
El frau dels allargaments de jornada no remunerats és una constant al mercat laboral que es regeix pel principi de l’acordió. Es contreu durant les èpoques de menor activitat econòmica i repunta quan el PIB va a l’alça. No envà, els trimestres amb més hores d’hores extra es concentren en els compassos previs a l’esclat de la doble bombolla immobiliària i financera o en l’inici de la recuperació després de la Gran Recessió. El rècord d’hores extraordinàries no pagades està registrat el segon trimestre del 2008, quan es van assolir els 15,7 milions d’hores al mes.
«Aquest repunt de les hores extres i de les hores extres no pagades el que mostra és que augmenta la informalitat. Hi ha empresaris que, davant la incertesa de què passarà els propers mesos, prefereixen obligar els seus treballadors a allargar la jornada que contractar-ne de nous. Al segon semestre, quan està previst que baixi l’activitat, tornaran a baixar les hores extres», va afirmar el secretari de treball de CCOO de Catalunya, Ricard Bellera. «Evidencia la incapacitat de molts empresaris d’entendre que altres models laborals són possibles i estiren l’oportunitat», va afegir.
Falla el registre de jornada
I malgrat que els recents governs han intentat posar límit a aquesta mala pràctica empresarial -que estalvia sous a les direccions i aguditza les bretxes entre homes i dones-, de moment no han aconseguit residualitzar-la. El 2019 el primer Executiu de Pedro Sánchez, amb Magdalena Valerio al capdavant del Ministeri de Treball, va aprovar l’obligatorietat del registre de jornada. Des d’aleshores les empreses han de portar legalment un control de les hores que realitzen els seus empleats i evitar així les hores extres no remunerades.
Tres anys després d’entrar en vigor la norma, més d’un terç de les empreses no hi passen una inspecció i la proporció de jornades no pagades segueix lligada als cicles econòmics. I, segons l’estudi elaborat per l’empresa de recursos humans Kenjo, tres de cada 10 empreses a Espanya no tenen registre horari malgrat ser obligatori.
«El registre de jornada és una eina útil, ens ajuda els inspectors a perseguir el frau en hores extres», va afirmar la presidenta del Sindicat d’Inspectors de Treball (SITSS), Ana Ercoreca. Aquesta regulació, sumada a la cada vegada més gran dependència tecnològica de molts treballs, són noves eines a favor dels inspectors. «Si una persona treballa fent servir un ordinador podem comprovar si està operativa en hores fora de la seva jornada a través de la connexió VPN», va explicar Ercoreca.
Tot i això, reconeix que no és suficient per evitar que la meitat de les hores extraordinàries no es paguin, ja que si bé ara quan hi ha una inspecció és més fàcil detectar el frau, el problema és la manca de mans per fer aquestes inspeccions. Segons la memòria del cos del 2020, a Espanya hi ha 2.005 efectius, entre inspectors i subinspectors, per vigilar les condicions de més de 20 milions de treballadors, és a dir, 1 inspector per cada 10.000 treballadors.
El nou intent de l’actual Govern i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, és reforçar la Inspecció de Treball per controlar-lo. L’eina triada consisteix en un algorisme específicament creat per ajudar els inspectors en el rastreig i detectar abans de personar-se al centre de treball si hi ha indicis que s’hi treballen hores i no es paguen.
Aquest algorisme -batejat com a MAX (Més algoritmes per a menys hores extres)- va ser anunciat a principis de juny i les últimes dades de l’EPA no permeten mesurar si està o no funcionant. Per això caldrà esperar l’EPA del tercer trimestre, que mesurarà els tres primers mesos en vigor de l’algorisme. De moment, des del SITSS diuen no haver rebut fins ara cap instrucció sobre com funciona MAX.
Bretxa de gènere
La proporció d’hores extra treballades però no cobrades no té la mateixa incidència entre homes i dones. Un total de 880.500 empleats a tot Espanya fa de manera recurrent hores extra. Entre aquests, uns 453.000 les treballen, però no les cobren i això és més freqüent entre les treballadores. Si entre ells el total d’hores extres no pagades representa el 45,1% de les hores extres treballades, entre les quals aquest percentatge puja 10 punts, fins al 55,7%. Això s’explica, en part, per la freqüència d’aquesta pràctica entre determinades professions, com ara les activitats científiques o l’educació, on més del 70% de les hores extres no es paguen i entre els dos gremis sumen gairebé un terç del total de jornades extraordinàries no remunerades.
