Quiosc

Diari de Girona

Lloret denuncia la falta de finançament i afirma que «l’Estat no atén la realitat»

L’Aliança de Municipis Turístics Sol i Platja, que engloba vuit municipis espanyols, reitera que el suport econòmic que reben per part de les entitats supramunicipals no s’adapta a la gran quantitat de turistes que arriben durant l’estiu

La platja de Lloret de Mar, a principi de juliol. MARC MARTI FONT

Lloret de Mar té al voltant de 41.000 empadronats al municipi. Una xifra que durant l’estiu es pot arribar a multiplicar per quatre a causa de l’arribada en massa de turistes. De fet, la localitat selvatana és una de la que més visitants rep arreu d’Espanya i això el fa ser un dels vuit municipis membres de l’Aliança de Municipis Turístics (AMT) Sol i Platja. Adeje, Arona i Sant Bartolomé de Tirajana (Canàries), Calvià (Balears), Benidorm (Alacant), Torremolinos (Màlaga) i Salou (Tarragona), juntament amb Lloret de Mar, conformen aquest grup que, un estiu més, torna a denunciar la manca de finançament per abraçar la gran quantitat de turistes.

Lloret de Mar té 41.000 empadronats i durant l’estiu aquesta xifra es pot arribar a multiplicar per quatre

decoration

Es calcula que entre aquests vuit indrets sumen un total 430.000 habitants, però aquesta xifra es dispara durant la temporada turística, fent que, al llarg de tot l’estiu passin gairebé vuit milions de visitants, com ja va ser el cas de l’any 2019, l’estiu abans de l’esclat de la pandèmia. Tanmateix, el suport econòmic de les entitats supramunicipals va d’acord amb la primera xifra i no amb la segona. «Necessitem que el Govern Central i el Congrés dels Diputats legislin en favor de la nostra activitat i no de la xifra d’empadronats», explicava Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar, que també defineix aquest problema com «etern».

«No ens sentim recolzats», continuava dient Dulsat. I és que aquesta problemàtica ve de molts anys enrere i té una normativa «molt complexa» que no declara als municipis d’aquesta aliança com a turístics, cosa que l’alcalde de Lloret de Mar considera «estrany». Tot això, perquè aquestes vuit localitats representen, només, un 0,9% de la població espanyola, però, en canvi, atenen el 9% de l’ocupació turística arreu de l’Estat. Uns nombres que encara van més enllà, ja que també ofereixen el 15% de l’allotjament reglat i el 19% de les pernoctacions hoteleres de tot el país, creant 94.000 llocs de treball.

«Necessitem que el Govern Central i el Congrés dels Diputats legislin en favor de la nostra activitat i no de la xifra d’empadronats»

Jaume Dulsat - Alcalde de Lloret de Mar

decoration

Segons Dulsat, a Lloret de Mar hi ha unes 30.000 places hoteleres. Això, sense comptar altres establiments com apartaments o càmpings. Així, creu que «tranquil·lament» es pot arribar a les 150.000 persones durant qualsevol dia d’estiu. Tot això, «sense comptar els excursionistes, que no pernocten, però que fan tot el dia al municipi». Per tant, el «còctel» de gent que hi ha a Lloret de Mar és molt gran i «no ens sentim recolzats». A més, Dulsat afirma que als 41.000 empadronats durant tot l’any al municipi, també s’hi han de comptar totes aquelles persones que viuen a la localitat la major part de l’any sense estar empadronats, que Dulsat xifra en 16.000. Aquests, també necessiten serveis com els de neteja o atenció primària i, en cap cas, «l’Estat té en compte aquest criteri i no atén la realitat».

El «repte» del municipi

Lloret de Mar ha «recuperat» el nivell de turisme que tenia abans de la pandèmia. Ara, el pròxim «repte» del municipi és arribar a la xifra de visitants que hi havia abans de l’esclat de la Covid-19 durant la temporada mitjana i baixa. Per tant, el «cavall de batalla» és recuperar el turisme que arriba a partir del 15 de setembre i que ve, per exemple, per esdeveniments esportius o festivals que es fan durant la tardor i l’hivern.

Un dels altres objectius que s’havia marcat el municipi selvatà abans de començar la temporada d’estiu era recuperar el turisme estranger. Dulsat afirma que «encara estem lluny de les xifres prepandèmiques», però també afegeix que s’ha anat recobrant el client tradicional, com el britànic o l’alemany. En contraposició en això, «tenim més clients nacionals» que abans de la pandèmia. El client nacional va començar a arribar amb més força durant els estius de 2020 i 2021 marcats per les restriccions de la Covid-19.

Compartir l'article

stats