I la pilota s’infla i guanya mida. El volum de despesa no recollit al Pressupost de la Generalitat augmenta i el Govern es veu obligat a traslladar d’un exercici al següent les factures per a les quals no hi ha partides als comptes públics. El compte general del 2021, que elabora la Intervenció General i que recull i supervisa els comptes públics catalans, recull un volum de l’anomenada despesa diferida (incorreguda en un exercici i liquidada en el següent) que es va elevar l’any passat fins als 2.669 milions d’euros, davant dels 2.505 milions de l’exercici precedent.

Aquesta evolució, que reflecteix la insuficiència de recursos financers del sistema, està dominada per la despesa diferida del Servei Català de Salut (SCS) i de l’Institut Català de Salut (ICS), on les partides corresponents a concerts sanitaris i farmàcia, que en general es queden curtes, segons l’informe, lliurat a la Sindicatura de Comptes. I una cosa que destaca la Intervenció: malgrat que, en termes generals, les dotacions pressupostàries cobririen gairebé la totalitat de la despesa anual, haver d’afrontar factures de l’exercici precedent «cronifica l’existència de despesa desplaçada cada any».

En canvi, la despesa d’aquest tipus de l’Administració general i els ens autònoms no respon a insuficiències pressupostàries, sinó a «les especificitats pròpies d’algunes despeses, com el diferiment en el pagament de les quotes socials, el llarg termini de tramitació dels ajuts a la dependència o l’abonament de compromisos pendents en les ajudes a escoles bressol locals».

L’evolució de la variació interanual de la despesa diferida en el període 2011/2021, que va assolir el sostre fins ara el 2019 amb més de 2.900 milions, segueix en general una tendència a l’alça, llevat dels exercicis en què, com el 2015, «es van implementar les ampliacions de crèdit per finançar la despesa diferida d’exercicis anteriors». L’evolució a la baixa del saldo del 2020 del SCS i l’ICS s’ha d’atribuir principalment a la disponibilitat de crèdit més gran derivada dels fons estatals covid que va posar en marxa el Govern central. A Catalunya li van correspondre 3.294,7 milions el 2020 i 2.161 milions el 2021, però no tenen rèplica el 2022.

Catalunya destina, sobre el paper, més de 10.000 milions anuals a la sanitat. Això és el que reflecteixen els comptes públics. Però només són una aproximació a la despesa real. Ni un exercici s’ha complert el que constava a la llei de Pressupostos.

L’arrel del problema és que el sistema està infrafinançat, denuncia la Generalitat, i va ser víctima d’una gegantina tisorada durant 4 anys dels mandats d’Artur Mas va ser president. El pressupost del 2013 va caure fins als 8.134 milions, 1.770 milions menys que al punt més alt fins al 2019, el 2010, amb José Montilla al comandament. Però una cosa és el pressupost i una altra el realment gastat.

Al punt més baix després de les retallades, en comptes de 8.134 milions, la despesa real va ser de 8.774 milions. Tot per efecte de la despesa desplaçada d’exercicis anteriors. En resum, es gasta més del pressupostat, però no perquè s’inverteixi més, sinó perquè amb diners del nou exercici es paguen factures endarrerides.

La diferència tendeix a créixer, però en aquest cas per una crisi sobrevinguda provocada pel covid. Es nota en els exercicis 2020 i 2021, en què la despesa real al final va assolir els 13.132,1 milions, 2.127,3 milions més i dels quals 1.930,2 milions corresponen a les despeses relacionades amb el covid.