Fa un any parlava en «termes pandèmics». Des d’aleshores, guerra, inflació, crisi energètica… No es pot agafar aire?

És veritat que després de dos anys tan durs,marcats per la pandèmia i que afortunadament veiem d’una altra manera gràcies a les vacunes, ens ha colpejat una altra catàstrofe com és l’atac de Rússia contra Ucraïna. És un xoc que requereix una resposta diferent, però amb la mateixa determinació, rotunditat i solidaritat a nivell europeu.

Fer avançar la gent.

Fer avançar la gent, el país, Europa. Esmorteir l’impacte negatiu. També assegurar un repartiment just del cost de la guerra i que l’economia continuï creant ocupació i segueixi creixent aquesta recuperació forta que vivim des de l’any passat.

A l’abril va dir que s’havia aconseguit el pic de la inflació i que no arribaria al 10%.

De fet, l’augment major dels preus es fer-se al març. L’evolució dels preus depèn fonamentalment de com evolucionen l’energia i matèries primeres en els mercats internacionals. Desafortunadament, són factors sobre els quals no tenim control, però sí que podem prendre mesures per tractar d’esmorteir l’impacte sobre les famílies i empreses espanyoles. I és el que estem fent amb els dos paquets de mesures que hem adoptat, que ja estan sent molt eficaces per frenar l’alça dels preus. La nostra estimació és que l’alça dels preus s’està reduint en més de tres punts i mig. És el que hem de continuar fent, actuant amb determinació i solidaritat amb els països europeus que estan més exposats, i tractant d’anticipar-nos a allò que vingui.

Fins quan preveuen allargar les mesures anticrisi?

De moment tenim mesures d’aquí a finals d’any. En un entorn de tanta incertesa, s’aconsella adaptar-les amb l’evolució de la situació. És el que vam fer amb la pandèmia, amb mesures que han estat molt eficaces i han anat evolucionant des de març de 2020 fins a aquest passat mes de juny. Crec que ara toca actuar amb eficàcia, rapidesa, però també amb flexibilitat per adaptar-nos a les circumstàncies.

El PP insisteix a baixar impostos, coincideix amb aquesta visió?

En aquest moment cal prendre mesures que ajudin a contenir l’alça dels preus. Ha de ser la prioritat, que siguin eficaces ara, no baixades d’impostos per d’aquí a un any.

Veu factible tornar a pujar l’SMI com planteja Treball?

El nostre compromís és que l’SMI arribi al 60% del salari mitjà l’any que ve i jo espero que a la tardor tinguem un acord amb els agents socials en aquest sentit.

Confia en un acord amb la patronal?

Això espero.

Creu que la pau social es pot veure afectada per aquest clima a nivell internacional, amb l’energia o la inflació?

Precisament en aquest entorn d’incertesa i amb una agressió externa, és encara més important que estiguem units. Espero que tan aviat com sigui possible es reprengui el diàleg amb els agents socials de cara a un pacte de rendes, que ha d’incorporar l’alça del SMI, l’evolució dels salaris dels funcionaris i del conjunt de l’economia… Tots els elements que puguin donar estabilitat i confiança als empresaris, treballadors i al conjunt dels ciutadans.

Deia, fa pocs dies, valorant la dada de l’atur, que hi ha un “alentiment del mercat de treball”. Es fixen algun objectiu concret d’aquí a finals d’any?

El mercat de treball ha tingut un comportament extraordinari en la primera part de l’any. Tenim més d’un milió d’ocupats més amb contracte indefinit en l’últim any. Estem veient dades molt esperançadores, com la baixada de l’atur juvenil i del nombre de joves que ni treballen ni estudien, que estan tots dos en mínims històrics. També està a l’alça el de les ocupacions indefinides, amb gairebé un de cada dos contractes. El mes de juliol va haver-hi un cert alentiment respecte a les dades extraordinàries dels mesos anteriors, en part perquè el sector turístic va avançar les contractacions a la primavera, però fins i tot en aquest mes va haver-hi 145.000 ocupacions indefinides subscrites en un mes en què habitualment es redueixen en 100.000. Són molts els elements que indiquen un canvi estructural en el mercat de treball que ens ha de donar més estabilitat, robustesa i resistència.

Optimisme?

No, realisme. A cada moment hi ha sempre elements positius i negatius i crec que és molt important veure’ls tots. Hem de ser molt conscients dels riscos, que estem en un moment d’enorme incertesa, i que en el cas de Putin l’experiència ens diu que cal preparar-se per coses pitjors. I és el que estem fent, adoptar mesures per estar tan preparats com sigui possible davant del que pugui venir. I donar-nos suport en els elements positius, que són molts i ens han de donar esperança i confiança de cara al futur.

S’esperava veure’s aplicant el pla d’estalvi energètic?

La vicepresidenta Ribera i jo vam ser les primeres a fer una senyal d’alarma a Europa respecte a l’alça dels preus de l’energia. Ara sabem que Putin ja estava preparant l’atac, reduint les reserves energètiques per afeblir a la UE. Ja fa un any que vam fer aquest senyal d’alarma i vam començar a demanar que s’adoptessin mesures que, en aquell moment, semblaven disruptives i, no obstant això, ara s’han posat en marxa i han demostrat ser molt eficaces. Per exemple, el topall al gas està permetent que Espanya tingui uns preus majoristes molt per sota de França, Alemanya o Itàlia i ens protegeix en els pròxims mesos en aquest context de possibles alces. En general, crec que la política energètica espanyola està inspirant la resposta europea. Espanya té una veu molt respectada en l’àmbit internacional.

Com d’important serà la construcció d’un gasoducte a través dels Pirineus?

Igual que els altres països van ser solidaris amb Espanya en ser un dels més colpejats per la pandèmia, nosaltres hem de ser-ho amb altres països europeus que en aquest moment són més vulnerables i s’enfronten a possibles ruptures de subministrament de gas. Tot el que sigui reforçar la capacitat d’interconnexió és positiu perquè Espanya pugui convertir-se en una espècie de centre logístic per subministrar gas i electricitat per diferents vies a la resta dels països i contribuir així a l’autonomia estratègica d’Europa.