Dos mesos després de la posada en marxa del límit al preu del gas al mercat elèctric es pot dir que el mecanisme funciona: el preu de la llum a Espanya puja tres vegades menys que la mitjana dels principals països europeus. L’instrument creat per Espanya i Portugal per reduir el contagi de l’escalada de preus del gas a la factura de l’electricitat ha aconseguit contenir l’alça i ha fet que Espanya deixi de ser un dels països més cars per estar entre els més barats. Encara que a això últim també ha contribuït el menor cost del combustible perquè les últimes setmanes el mercat del gas ibèric (Mibgas) s’ha desacoblat del mercat de referència europeu (TTF holandès). En la comparació històrica, l’electricitat continua sent deu cops més cara que abans de l’inici de les tensions amb Rússia.
Entre el 15 de juny i el 14 d’agost, el preu de la llum al mercat majorista espanyol ha registrat una mitjana de 254,91 euros per megawatt-hora (MWh) -suma del preu «pool» i la compensació- , un 35% superior a la mitjana del mes anterior a l’entrada en vigor d’aquest mecanisme (del 15 de maig al 14 de juny), segons dades de l’operador del mercat ibèric OMIE.
Mentrestant, l’increment mitjà en els sis principals països europeus (França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i el Regne Unit) va ser del 90%. El resultat és molt similar si en lloc de la mitjana mensual, l’exercici es realitza amb el preu mitjà diari d’ahir i el del dilluns anterior al límit. «Jo qualifico els països entre primera i segona divisió. A la segona sempre hi havia el Regne Unit, Itàlia i Espanya, i en primera, la resta. Bé, doncs França ha baixat a segona i el Regne Unit i Espanya hem pujat a primera», explica l’expert en energia i consultor de Menta Energía Francisco Valverde.
Quant més alt seria el preu sense límit? És difícil de quantificar. Segons les estimacions, que coincideixen amb els càlculs diaris publicats pel Ministeri per a la Transició Ecològica, es podria parlar d’un preu mitjà en els dos últims mesos de 299,46 euros MWh, un 17,5% superior a l’actual. Tot i això, es tracta de càlculs sobre el paper i no d’una simulació real del mercat. «Jo crec que des del topall, els generadors no estan oferint de la mateixa manera. Encara que no ho puc provar, si jo fos generador i em canviessin les regles canviaria la manera com realitzo les meves ofertes», adverteix Valverde.
I com es reflecteix això en una factura mensual? Segons els càlculs de l’expert en mercat energètic i professor de la Universitat Pontifícia de Comillas José Luis Sancha, un consumidor amb tarifa regulada (PVPC) que al març va pagar 100 euros de factura, pagarà al juliol 81,23 euros, un 14% menys del que hauria pagat sense límit.
Les onades de calor
Els experts coincideixen que els preus no són tan baixos com s’havia previst perquè el mecanisme ha entrat en funcionament enmig d’una tempesta perfecta formada per la sequera i l’escassetat de vent, una demanda alta per les onades de calor contínues, l’alça de les exportacions a França (que no inclouen compensació) i l’impacte «inesperat» dels costos d’arrencada de les centrals de cicle combinat, segons explica el consultor d’Afry, Javier Revuelta. «Quan torni el vent i l’aigua millorarà el seu funcionament cap als preus previstos, al voltant de 130 MWh al ‘pool’, però no seran molt més baixos», assenyala Revuelta, que preveu que els preus segueixin essent alts. Aquest hivern, explica, el gas estarà «molt, molt car», però després Europa haurà de tornar a comprar gas per omplir els seus magatzems, cosa que mantindrà la pressió que hi ha en els preus.
Tampoc ha ajudat el fet que les centrals de cogeneració (tèrmiques annexes a la gran indústria que produeixen vapor i electricitat en cremar gas i venen els excedents al sistema) no rebin la compensació, com sí que ho fan els cicles combinats, segons afegeix Carlos Martín Graña, cap d’operacions d’Enerjoin.
«Han de produir a pèrdues -paguen el preu del gas del mercat, però són retribuïdes només pels 40 euros del límit, sense la compensació- i per això la majoria ha decidit parar. En el seu lloc es genera més amb gas», afegeix Graña. La cogeneració solia produir al voltant de l’11% de l’electricitat; al juliol aquesta taxa va ser del 4,3%.
Amb tot, encara amb un «pool» normal, sense límit al gas, els experts coincideixen que el preu de l’electricitat seria més baix que el d’altres països perquè el preu del combustible a Espanya (Mibgas) s’ha desacoblat de la referència europea (TTF holandès).
Actualment és un 35% més baix. El motiu és la «capacitat de la Península Ibèrica de proveir-se de gas natural liquat que fa que estiguem menys a mercè de la caiguda i les interrupcions de gas des de Rússia com passa a altres països», explica el director d’anàlisi i modelització d’Aleasoft, Oriol Saltó. «Al final, tots els mercats són financers. I una commodity (matèria primera) et pot costar 1, 2 o 3 mentre tinguis energia, però quan no n’hi ha, el preu és el que vulguis», afegeix Carlos Martín Graña.
