L’alcaldessa Ada Colau, que atribueix als creuers un efecte massificador de la Rambla o el Gòtic de Barcelona, preveu debatre amb totes les parts a partir de setembre l’impacte dels creuers. Les xifres i dinàmiques que s’utilitzen com a argument per retallar aquesta activitat són qüestionades per l’estadística Oficial de Barcelona. «És necessari un debat serè, basat en dades reals», insisteix Alfredo Serrano, director general de la patronal CLIA Espanya, que veu en la crisi oberta una oportunitat per dotar el sector de transparència.
El sobtat debat obert per l’ajuntament ha sorprès el sector, ja que els creuers estan viatjant aquest any amb molt menys volum que anys previs a la pandèmia, pels condicionants sanitaris que encara apliquen algunes companyies aèries o pels temors d’alguns en espais tancats. Aquest any la xifra d’escales pràcticament s’ha normalitzat (entre gener i juliol de 2019 va haver-hi 420 escales i en el mateix període de 2020 ha estat de 416), però la xifra de creueristes és molt diferent: 1,63 milions i 1,02 milions, respectivament, amb més tendència a la normalització des de juny.
Les noves exigències municipals arriben en un moment que les dades estan molt per sota de 2018, quan el mateix consistori i el Port de Barcelona van firmar un acord per reduir la xifra de terminals a set i situar-les totes al Moll Adossat (el més allunyat de la zona urbana) progressivament. D’aquesta manera, mai hi podrà haver més d’aquest número de vaixells ancorats en un dia (no es doblen), tenint en compte a més que n’hi ha que tenen capacitat per un centenar de passatgers.
