El Banc Central Europeu (BCE) va sorprendre a finals de juliol amb una pujada dels tipus d'interès per a combatre l'espiral inflacionista de 0,5 punts, és a dir, el doble del que havia anticipat en la seva reunió de juny. Però la decisió no va estar exempta de discussió interna. Encara que la mesura va ser secundada per un «número molt gran» de participants, «alguns membres» del seu consell de govern van apostar per cenyir-se a l'alça de 0,25 punts que el propi organisme havia avançat feia unes setmanes, segons s'ha revelat aquest dijous amb la publicació de les actes de la reunió.
La presidenta del banc central de l'euro, Christine Lagarde, ho va deixar entreveure en la seva compareixença posterior a la trobada, en reconèixer que la major alça de tipus en més de dues dècades, -i primera en 11 anys-, havia estat adoptada per «consens». És a dir, no per unanimitat. La publicació de les actes ha permès conèixer els motius d'aquesta divisió. «Amb els riscos de recessió aguaitant, un augment de 25 punts bàsics era vist com més d'acord amb una normalització gradual de la política monetària», recull el document respecte a la posició minoritària.
La majoria de consellers, no obstant això, va imposar el seu criteri que el BCE «havia de demostrar que estava disposat i en condicions de respondre» a una inflació més alta i persistent de l'augurat al juny. Una pujada de 50 punts bàsics, van afegir, «brindava més claredat» al mercat. Després d'una llarga discussió, els membres del consell «van expressar la seva disposició a unir-se a un consens» per a pujar els tipus al mig punt, recullen les actes. És a dir, van optar per transmetre un missatge d'unitat malgrat les seves discrepàncies.
Reequilibri de forces. Darrere d'aquest debat subjeu un tímid canvi en l'equilibri de forces en el consell de govern, que només el temps dirà si ha estat puntual o més estructural. Des de l'arribada a la presidència de Mario Draghi el 2011, els consellers que defensen una interpretació flexible i àmplia del mandat del BCE que tingui més en compte la situació econòmica ('coloms') han estat majoritaris enfront d'aquells que advoquen per cenyir-se al seu objectiu d'aconseguir l'estabilitat de preus ('falcons'). El juliol passat, no obstant això, es van imposar les tesis dels segons en quant als tipus.
En el que sí que va haver-hi unanimitat, i unes setmanes abans semblava improbable, és en l'aprovació de l'Instrument per a la Protecció de la Transmissió (TPI, per les seves sigles en anglès) de la política monetària, és a dir, el mecanisme excepcional de compres de deute per a evitar pujades descontrolades de les primes de risc, pensat especialment per a Itàlia, però també per a Espanya, Grècia i Portugal. Els 'falcons' havien expressat reticències abans de la trobada, però finalment el van secundar perquè van entendre que ha estat dissenyat amb les suficients salvaguardes per a evitar que els Governs descurin les seves finances públiques.
Les actes revelen el debat
Les actes demostren que els consellers del BCE estaven més preocupats per la persistència i extensió de la inflació que per una possible recessió: «Es va argumentar que fins i tot una recessió no disminuiria necessàriament els riscos a l'alça (de l'IPC), especialment si estava relacionada amb un tall de gas (rus a Europa) o un altre 'xoc' de subministrament que impliqués un major augment de la inflació». També van mostrar la seva preocupació per la caiguda de l'euro enfront del dòlar, un «canvi important en l’entorn que implica majors pressions inflacionistes en la zona euro», ja que les importacions de matèries primeres energètiques es paguen en dòlars.
