Davant d’una inflació persistent i excepcional, una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) «excepcional» per al 2023. Així ho va anunciar ahir la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, després de reunir-se amb la comissió d’experts que va crear a l’inici de la legislatura per assessorar-la sobre com havia d’evolucionar aquest indicador.
Díaz va defugir donar xifres concretes, si bé es va referir als increments ja avançats per països de l’entorn, com Alemanya, els Països Baixos o Grècia, que revaloritzaran aquest mínim salarial per sobre del 10%. Actualment el salari mínim és de 1.000 euros bruts al mes (en 14 pagues) i afecta directament uns dos milions de persones. La vicepresidenta segona ha donat dos mesos i mig de marge als seus experts perquè tinguin confeccionada una nova proposta de pujada de l’SMI per al 2023 que tingui en compte la inflació. Si acabés apostant per un augment similar al dels països esmentats per la mateixa Díaz (10%), l’SMI passaria dels actuals 1.000 euros a 1.100 euros bruts al mes.
La vicepresidenta segona aspira a atraure la patronal a un acord i evitar que se’n despengi com porta dos anys consecutius fent. De moment la posició de la CEOE és evitar tot increment de costos possible i les relacions amb la vicepresidenta segona no passen pel seu millor moment, atesa la pressió exercida per Díaz perquè acceptin increments salarials superiors als convenis col·lectius.
Declaracions creuades
«Els anuncis sobre pujades desmesurades del salari mínim bloquegen les negociacions en espera del que finalment s’aprovi, ja que aquestes impacten en les taules salarials, representant en la pràctica una ingerència en la negociació col·lectiva», va assenyalar l’entitat empresarial. «El que tensiona la ciutadania és tenir una pèrdua de poder adquisitiu com la que ara tenen», els va respondre la vicepresidenta segona.
