Els contribuents catalans que declaren Impost de Patrimoni segueix creixent i, segons les últimes dades de l’Agència Tributària (corresponents al 2020 i fetes públiques la setmana passada), arriba a un nou màxim històric. Un total de 82.465 catalans van declarar béns per valor de 221.787 milions d’euros. Això suposa un creixement anual del 3% en el nombre de declarants i d’un 4,7% en el patrimoni declarat. És a dir, que enmig de la pandèmia i de la pitjor crisi econòmica en més d’una dècada, els rics catalans -l’Impost del Patrimoni el paga al voltant d’un 1% de la població- es van fer més rics. En només un any, el seu patrimoni es va incrementar en més 10.000 milions d’euros, és a dir el pressupost que la Generalitat destina a finançar el sistema de Salut. Entre 2011 i 2020, el nombre de catalans «rics» ha augmentat prop d’un 80%.
Catalunya va pagar el 45% de l’impost de patrimoni del conjunt de l’Estat el 2020, més que qualsevol altra comunitat. No és que la concentració de població adinerada sigui més elevada que en altres territoris, sinó que no es preveuen les exempcions que s’apliquen, per exemple a Madrid, que bonifica el 100% de l’impost. Segons l’estadística de l’Agència Tributària publicada aquest dilluns, el patrimoni mitjà que van declarar els contribuents catalans va situar-se en 2.689.470 euros en l’exercici fiscal corresponent a l’any 2020. Un 58,6% de la recaptació de Catalunya la van fer homes, mentre que el 41,4% restant va ser per part de dones.
El nombre de declarants guarda relació amb el nombre d’habitants de cada comunitat. És per aquest motiu que Catalunya va aportar un 42% dels declarants totals al conjunt de l’Estat, de nou el percentatge més elevat amb diferència. A continuació es va situar València, amb un 11,9% i Andalusia, amb un 8,8%. El patrimoni notificat a Hisenda pels milionaris catalans bat així un rècord històric, impulsat, entre altres raons, per l’avanç de la recuperació econòmica fins a l’arribada de la covid-19. Les dades també mostren com es consolida la tendència de concentració d’una part rellevant de la riquesa a la part alta de la piràmide de les rendes.
Estan obligats a declarar aquest impost aquells contribuents amb un patrimoni superior a 700.000 euros, per al qual es té en compte el valor del conjunt dels seus béns o drets i s’exclou el valor de l’habitatge habitual (fins a un màxim de 300.000 euros). Aquest impost, creat el 1991, va ser suprimit el 2008 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i recuperat pel mateix executiu tres anys després. Patronals i grups d’experts han proposat una modificació i, fins i tot, la seva supressió.
Accions i immobles
Una part important dels béns declarats en l’Impost de Patrimoni a Catalunya (a l’entorn del 40%) està exempt de pagament. Això és atribuïble al fet que la part més important del capital dels milionaris catalans són, precisament, participacions en empreses per les quals no cal pagar aquest gravamen. El de béns immobles és el segon gran grup que declaren els contribuents catalans que tributen per patrimoni, concretament sumen més de 53.000 milions. Les xifres mostren una clara tendència de les grans fortunes catalanes a invertir més en el sector immobiliari que en l’economia productiva. Si bé és cert que la seva inversió en accions d’empreses ha crescut a l’entorn del 50% en l’última dècada, la seva aposta pels béns immobles s’ha duplicat.
