El Govern espanyol estudia la possibilitat de limitar el cost d’una cistella de productes bàsics, com ara el pa, la llet, els ous o la fruita, segons va anunciar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. «Estem estudiant mesures que han tingut bons efectes a França. Estem parlant d’un acord» entre la gran distribució i les associacions de consumidors, va dir dimarts la número tres de l’executiu.
Curiosament, Díaz es referia a una mesura aprovada el 2011 pel Govern del conservador Nicolas Sarkozy. L’abril d’aquell any, el secretari d’Estat de Consum francès va signar un acord amb els representants de les grans superfícies per posar en marxa una «cistella de productes bàsics».
L’anomenat Panier des Essentiels incloïa una selecció setmanal d’un mínim de deu productes (fruita, un llegum, un tipus de carn, de peix, de formatge, un producte lacti i una beguda) que les cadenes de supermercats es comprometien a vendre a preus assequibles. Va ser una de les propostes del Govern francès per respondre a l’augment mundial dels preus dels aliments, que va originar les Primaveres Àrabs. També pretenia promoure una alimentació variada i saludable.
En la iniciativa van participar les grans superfícies de Carrefour, Cora, Géant Casino, Intermarché, E.leclerc, Monoprix i U. Carrefour, per exemple, es va comprometre a oferir una cistella de la compra de menys de 10 euros formada per patates, pastanagues, carbassons, taronges, suc de taronja, dues peces de carn d’origen francès, un quilo de peix (panga), una baguette i un formatge blanc. Es van distribuir fulletons explicatius als clients del supermercat i es va mostrar publicitat a la pàgina d’internet. Hi van participar 232 hipermercats Carrefour. En el cas de la cadena Cora, el contingut de la cistella constava de 4 brics de suc de taronja, 6 escalopes de pollastre, iogurt de fruites, poma, kiwi, patata, endívies, filet de peix, pernil blanc i pa integral.
Sense intervenció dels preus
Tot i això, aquesta mesura no implicava la intervenció administrativa dels preus. És a dir, no se’n bloquejava el cost. Només hi havia un acord amb les grans distribuïdores per vendre’ls a preus assequibles. Per aquest motiu, aquesta proposta aparentment interessant va rebre llavors dures crítiques per part de les associacions de consumidors. «Pel seu escàs abast i delimitació mal definida, aquesta cistella resulta més aviat una mesura comunicativa per intentar fer oblidar l’augment dels preus i la mala qualitat nutricional de l’oferta alimentària», va assegurar la UFC-Que Choisir. De fet, França va registrar aquell any una pujada dels preus dels aliments del 2,4% i una inflació del 2,1%. El Panier des Essentiels es va aplicar el 2011 i 2012.
