El Banc Central Europeu (BCE) va complir ahir les expectatives majoritàries i va aprovar la pujada més gran dels tipus d’interès oficials de la zona euro en els seus 23 anys de vida per combatre la inflació més alta en quatre dècades. El consell de govern de l’autoritat monetària va elevar el preu dels diners en 0,75 punts, de manera que el tipus de referència per al finançament de llars, empreses i estats queda a l’1,25% (el seu nivell més alt des del novembre del 2011). Per tant, les quotes de les hipoteques i els tipus dels nous crèdits continuaran l’escalada que van iniciar a finals de l’any passat.
A més, el banc central tornarà a pagar un interès als bancs per guardar-los els diners (0,75%) per primera vegada des del desembre del 2011, mesura destinada a drenar liquiditat de l’economia i que portarà les entitats a començar a pagar pels dipòsits. No seran les darreres pujades del BCE: la seva presidenta, Christine Lagarde, va confirmar que preveu seguir encarint els diners en les properes entre una i tres reunions del consell (octubre, desembre i febrer). L’objectiu és assolir un nivell de tipus que va dir desconèixer, però que, va advertir, encara està «molt lluny» de l’1,25% actual.
Per si no n’hi hagués prou, Lagarde també va deixar la porta oberta a discutir més endavant una reducció del balanç del banc central (deixar de reinvertir el deute comprat en els últims anys), cosa que encariria encara més el finançament. Tot això acompanyat amb una petició a les autoritats polítiques perquè també prenguin mesures antiinflacionistes com la proposta de reforma elèctrica de la Comissió Europea, que va avalar: «Altres han de fer la feina, però nosaltres farem la nostra».
El missatge és clar: «La inflació continua sent excessivament elevada i és probable que es mantingui per sobre de l’objectiu durant un període perllongat». L’IPC de la zona euro va arribar a l’agost al seu novè màxim històric dels 10 últims mesos, des del 8,9% del juliol al 9,1%, i el BCE ha revisat «significativament a l’alça» les previsions. Ara calcula un 8,1% de mitjana el 2022, 5,5% el 2023 i 2,3% el 2024, davant el 6,8%, 3,5% i 2,1% que va calcular al juny.
Així, la inflació s’allunya del seu objectiu (2% a mig termini) al tancament de l’escenari de tres anys sobre el qual basa les seves decisions. La pressió perquè apugi tipus augmenta pel fort encariment de l’energia i els aliments, la seva extensió a altres productes i serveis, la caiguda de l’euro davant el dòlar (els preus internacionals de l’energia es paguen en la moneda nord-americana) i els encara existents colls d’ampolla en els subministraments.
L’activitat econòmica pateix les conseqüències de la inflació i l’alça de tipus. Tot i que l’atur de la zona de l’euro està en mínims (6,6% al juliol) i el PIB continua creixent (0,8% el segon trimestre davant l’anterior), alguns indicadors avançats d’activitat de diferents sectors econòmics apunten cap a una contracció. En les previsions de juliol, el BCE va calcular que l’economia de la zona euro creixeria un 2,8% aquest any, un 2,1% el proper i el 2024, però ara estima un 3,1%, 0,9% i 1,9%, respectivament.
«Desacceleració substancial»
La primera part del 2022 ha anat millor del que s’esperava, però el BCE augura una «desacceleració substancial», amb un feble creixement del 0,1% durant l’estiu i un «estancament» durant el quart trimestre (-0,1%) i el primer del 2023 (0%). I això en l’escenari que ara com ara considera més probable. En el negatiu (que inclou un tall total del subministrament de gas rus i racionaments en el consum energètic), el PIB entraria en recessió l’any que ve (2,8%, -0,9% i 1,9%).
L’única notícia relativament positiva és que el banc central no preveu un impacte massiu de la desacceleració econòmica en l’ocupació. Així, ha reduït mínimament la previsió d’atur per a aquest any gràcies a la bona evolució del segon trimestre (del 6,8% al 6,7%) i amb prou feines ha variat la de l’any que ve (del 6,8% al 6,9%).
