A falta de conèixer els detalls de l’impost que proposa Europa per gravar les energètiques i que avanci el tràmit al Congrés sobre la proposició de llei proposada pel PSOE i Podem, tots dos es basen en la mateixa filosofia: retallar els beneficis caiguts del cel de les grans empreses per reduir la despesa dels consumidors, però utilitzen fórmules diferents. Si bé, en cap cas, no es parla d’un impost o una taxa, sinó que en el cas espanyol es disfressa en forma de «prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària», i en el cas europeu com a «contribució solidària», a partir de la qual cada país ha de decidir la figura legal que utilitza per assolir aquesta finalitat. Aquestes són les grans diferències:
1. Beneficis contra ingressos. La proposta d’impost espanyol consisteix a gravar amb un 1,2% durant dos anys els ingressos de totes les energètiques que tinguin una facturació superior a 1.000 milions d’euros. En el cas europeu, en canvi, la «contribució de solidaritat coordinada, única i temporal» grava amb un 33% els beneficis extraordinaris (els obtinguts el 2022 per sobre dels del 2019, 2020 i 2021).
2. L’impost europeu deixa fora elèctriques i bancs. L’impost energètic dissenyat pel Govern espanyol va dirigit a tot el sector energètic (elèctriques, gasistes i petrolieres) i afecta, en concret, els grups considerats com a operadors principals per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. En total són 11 empreses: Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP, Acciona, Repsol, Cepsa, BP, Península Petroleum i Petronieves i DISA. Mentrestant, el gravamen europeu afecta només companyies del sector petroli, gas, carbó i refinament, cosa que deixa de banda les elèctriques.
3. La durada. L’anomenada «prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària» grava els ingressos durant dos anys (2022 i 2023), mentre que la fórmula europea s’estén únicament durant l’any fiscal 2022. La regulació proposada per Brussel·les afegeix que la Comissió Europea revisarà la situació cap al 15 d’octubre de l’any que ve, «quan les autoritats nacionals tinguin visibilitat sobre la recaptació duta a terme per la contribució solidària».
4. A on van els diners? La contribució solidària dissenyada per Europa estableix clarament la destinació de la recaptació, mentre que en el cas espanyol no. Això és així perquè la fórmula legal de prestació patrimonial de caràcter no tributari no ha de ser finalista, és a dir, no s’ha de dedicar la recaptació a una despesa concreta. En el cas de l’impost europeu, segons la regulació proposada, cal utilitzar, en primer lloc, mesures de suport financer per a clients d’energia, i en particular les llars vulnerables, per mitigar els efectes dels alts preus de l’energia. En segon lloc, per a mesures de suport financer per ajudar a reduir el consum d’energia. En tercer lloc, per a mesures de suport financer per donar suport a les empreses en indústries intensives en energia, i, finalment, mesures de suport financer per desenvolupar l’autonomia energètica de la Unió. És a dir, una part dels fons s’habilitarà per a inversions en transició energètica i noves tecnologies «a nivell europeu».
