Què implica la pujada dels tipus d’interès aprovada pel Banc Central Europeu (BCE)?.
La intensa pujada de 0,75 punts percentuals demostra la preocupació del BCE per l’elevada taxa d’inflació a l’eurozona. També ha influït en aquesta pujada el diferencial de tipus d’interès amb els EUA, que està darrere de la depreciació de l’euro davant el dòlar dels últims mesos i que encareix les nostres importacions. S’enfila el cost de l’accés al finançament, però la pujada és necessària per reduir la inflació.
El BCE podrà contenir la inflació amb les mesures que ha pres o caldran noves pujades?
Hi haurà noves pujades de tipus en els propers mesos tenint en compte l’expectativa d’inflació a mig termini per sobre del 2%, que és l’objectiu del BCE. El mateix BCE preveu per al 2023 una inflació del 5,5%. En el timming i en la intensitat hi influirà sens dubte el que faci la FED dels Estats Units pel seu impacte sobre la cotització de l’euro. En funció de la magnitud de possibles efectes de segona ronda (reacció dels salaris a la inflació) i del subministrament de gas rus, la pujada d’interès serà més o menys important.
Quines conseqüències té la pujada progressiva de tipus per a les famílies, especialment per la pujada sembla que imparable de l’euríbor?.
El cost del finançament està pujant, no només dels nous préstecs, sinó també dels vigents a tipus variables, que s’encareixen amb l’escalada de l’euríbor, que ja ha superat el 2%. Les famílies hauran de destinar més part de la seva renda disponible a pagar la hipoteca, i això suposa un clar empobriment que passa factura en el consum.
I per a les empreses?.
Del març al juliol (última dada disponible), el tipus d’interès d’un préstec de més de 5 anys entre 250.000 i un milió d’euros ha augmentat 82 punts bàsics (pujada del 48% fins al 2,53%) i en un de menys import, 69 (un 28% fins al 3,16%). Amb la pujada de l’euríbor d’agost i setembre, el finançament s’haurà encarit encara més, cosa que afecta negativament la rendibilitat i la inversió. El problema és més gran en les empreses més endeutades, per la càrrega més elevada del deute.
Almenys, la banca tornarà a pagar pels dipòsits, no?
Ja ho està fent (és possible trobar un dipòsit a 12 mesos a l’1,2%), tot i que només un reduït nombre d’entitats. Les que sí que noten la pujada són les empreses, ja que fins fa poc havien de pagar per aquests dipòsits un 0,5% al banc, mentre que almenys ara ja no suporten cap cost. És pot preveure que, així que el BCE continuï apujant tipus, més entitats augmentin la remuneració del passiu.
Està preparada la banca espanyola per a l’escenari que s’acosta?
Després de la intensa reestructuració dels últims anys, la banca va elevar la capacitat de resistència, sobretot augmentant la solvència. El 2020, any de la pandèmia, va fer un esforç enorme en matèria de provisions (tant que la va portar a números vermells), cosa que és un bon matalàs per afrontar possibles augments de morositat. Em tranquil·litza el test d’estrès que va fer fa poc el Banc d’Espanya, ja que demostra que la banca té prou recursos propis per afrontar un escenari advers.
Es va parlar d’un increment de la morositat pels crèdits ICO-covid, però de moment no sembla que afecti gaire.
Tot i que hi ha signes de deteriorament de la qualitat dels actius bancaris, la taxa de morositat del crèdit està en el 3,88%, per sota del nivell d’abans de la pandèmia. Aquesta mora és superior en els préstecs avalats per l’ICO, una cosa lògica tenint en compte que es van dirigir a empreses més afectades per la covid. L’impacte sobre la banca serà reduït, ja que la garantia en alguns casos arriba al 80%. Però està clar que la morositat augmentarà en un context d’alentiment del creixement, ja que el cicle econòmic és el principal determinant de la morositat.
Per cert, les fusions bancàries, que van prosperar durant la covid, s’han aturat. Creu que tornaran a curt termini?.
Veig poc marge de maniobra per a més fusions tenint en compte la creixent concentració dels últims anys, com la de Bankia amb Caixabank i la d’Unicaja amb Liberbank. Ja estem en nivells de concentració per sobre de la mitjana europea i de les seves principals economies.
Com veu l’escenari dels pròxims mesos? Estem condemnats a la recessió ara que Rússia ha tancat el Nord Stream?
No sé si tindrem dos trimestres consecutius de creixement negatiu per parlar tècnicament de recessió, però la previsió és d’una retallada important en el ritme de creixement si es talla el subministrament de gas de Rússia en un escenari ple d’incerteses i d’elevada inflació que obliga a aplicar una política monetària restrictiva. El BCE no descarta que l’eurozona entri en recessió si Rússia talla el subministrament de gas.
La guerra d’Ucraïna s’ha convertit en una guerra de l’energia entre Rússia i la resta d’Europa. És la situació ara més perillosa que quan es va produir la invasió al febrer?
Llavors no s’esperava que el conflicte durés tant de temps. Ara no sembla que hi hagi d’haver un desenllaç ràpid, fet pel qual la incertesa és total. En funció de fins on estigui disposada a arribar la comunitat internacional en el seu suport a Ucraïna, la reacció de Rússia pot anar a més, cosa que afecta el preu de l’energia. És el cost a pagar per la nostra solidaritat amb Ucraïna.
És oportú abaixar impostos o seria un desastre pels seus efectes sobre les arques de l’Estat i la inflació, que podria pujar més si s’alliberen més diners a les famílies i creix el consum?.
La meva opinió és que no és moment de rebaixa d’impostos, tenint en compte l’elevat dèficit públic estructural que tenim a Espanya. A més a més, una baixada d’impostos estimula la demanda i, per tant, la inflació. S’han d’implementar mesures molt selectives en benefici dels col·lectius més vulnerables, i no generalistes, perquè solen ser regressives, com la bonificació dels 20 cèntims dels carburants.
Són assumibles els nivells de deute públic als quals està arribant Espanya?.
Tenim un problema seriós de dèficit públic estructural que hem de corregir perquè el deute sigui sostenible. Estem en el 118% del PIB i segons les projeccions de l’Airef, si no es prenen mesures, la ràtio augmentarà encara més a llarg termini. La sostenibilitat ara empitjora per l’augment dels tipus. Faria bé aquest i els futurs Governs de prendre bona nota de les advertències de l’Airef.
Les mesures per contenir els preus a Espanya tenen com a contrapartida l’alça fiscal per a sectors com ara les elèctriques o la banca. Què n’opina?
No soc partidari de la proposta d’impost extra als bancs perquè no hi veig la justificació econòmica. No hi ha beneficis extraordinaris per la pujada de tipus, sinó una normalització de marges després d’anys penalitzats pels tipus negatius del BCE. Veig molts arguments per estar en contra d’aquesta proposta. En el cas de l’energia, no soc expert per jutjar si hi ha beneficis extraordinaris.
Yolanda Díaz, proposa limitar el preu d’uns trenta aliments bàsics i Unides Podem defensa un impost als supermercats. Com ho veu?
Estic en contra d’aquesta mena de mesures, perquè distorsionen el funcionament del mercat. A més, si limiten els preus, els supermercats pressionaran cap enrere a la cadena de valor, cosa que repercutirà negativament en la renda dels agricultors. El més eficient i equitatiu és ajudar els que més pateixen per la inflació, i per fer-ho hi ha, per exemple, l’ingrés mínim vital o un bo o xec social.
