Les elevades taxes d’inflació perjudiquen en major mesura les famílies més vulnerables, per als qui el consum de productes bàsics com els aliments i l’energia absorbeixen la major part del seu pressupost. Segons l’índex de preus de consum (IPC) d’agost, els aliments acumulen una pujada mitjana del 13,8% en un any, amb increments que arriben al 25,6% en la llet i el 24% en olis. «És difícil saber què passarà en els pròxims mesos, però els preus no reflecteixen la pujada dels costos en origen. Això és molt clar», resumeix Andoni García, responsable de Mercats Agraris de l’organització agrària COAG.
És una opinió coincident amb la d’alguns dels responsables de la indústria alimentària. La pujada dels costos de producció d’agricultors i ramaders, que COAG xifra en una mitjana del 40%, no ha arribat als supermercats i el dubte és si hi acabarà arribant o si, per contra, l’impacte es repartirà entre les diferents baules de la cadena (productors, indústria, distribuïdors, comerç i consumidors). El que passi en els pròxims mesos amb els preus de l’energia i les matèries primeres determinarà, en part, la capacitat d’aguant de cadascun.
Productors millor retribuïts
Segons COAG, els costos dels productors han pujat de mitjana el 40%, amb increments que arriben al 150% en el cas de fertilitzants, al 90% en carburants o al 38% en alimentació animal. Per part seva, la remuneració mitjana que estan rebent els productors s’ha incrementat el 34%. No és tant com la pujada dels costos (40%), però s’hi acosta molt i això, segons aquesta organització, és gràcies a la reforma de la llei de cadena alimentària, que va entrar en vigor el desembre de 2021.
Segons dades del Ministeri d’Agricultura de l’última setmana d’agost, el preu de la llet al ramader és el 38,6% superior al del mateix període de 2021. El de la carn de pollastre ha pujat el 68%; la del xai, el 10,28%; la de vedella, el 31,9%, i la de porcí, el 37%. Aquestes xifres generals, però, no oculten la realitat de sectors concrets que no aguanten l’encariment dels inputs i estan sofrint tancament d’explotacions.
Oli d’oliva: augment del 13,2%. En aquest sector, la llei de cadena alimentària ja va donar com a resultat un increment del 40% del pagament als agricultors, abans fins i tot de l’esclat de la guerra a Ucraïna, explica el director d’Asoliva, Rafael Pico. La segona raó darrere de l’encariment de l’oli d’oliva per al consumidor (13,2%, segons l’IPC d’agost) té a veure un amb un augment de la demanda després que la guerra a Ucraïna provoqués una escassetat radical en l’oferta d’oli de gira-sol i el seu consegüent encariment (més d’un 71%). Existeix una tercera raó, segons Pico: l’expectativa d’una pròxima collita molt reduïda d’oliva a causa de la sequera. Això està portant a augmentar les compres ara, amb la consegüent tensió sobre els preus. No obstant això, des del punt de vista del director d’Asoliva, tot i que la collita sigui menor, les tensions en preus haurien de ser molt moderades: «Hi ha oli suficient perquè no falti en el mercat nacional ni per a l’exportació», tranquil·litza Pico.
Ous: augment del 22,4%. La directora de l’Organització Interprofessional de l’Ou i els seus Productes (Inprovo), María de Mar Fernández Poza, assenyala l’encariment de l’alimentació dels ocells com a primera causa de l’increment del 22,4%. La tona de pinso ha passat d’una mitjana de 252 euros entre 2018 i 2020 a 421 euros a la fi d’agost. I el pinso representa entre el 65% i el 70% dels costos de producció. A l’encariment de l’energia que es consumeix en granges i centres de processament se suma un increment del 50% dels embalatges. I a tot això cal unir les noves exigències del consumidor, a favor d’un producte més sostenible: la diferència entre criar gallines en gàbies o en sòl suposa fins al 20% més de cost; i s’eleva al 50% si es parla d’ous camperols o ecològics.
La menor producció mundial per efecte de la grip aviària també afegeix pressió als preus. «El trasllat dels costos al preu final va amb retard. Durant mesos hi ha hagut un tap, amb pujades de preus que no es corresponien amb les dels costos de producció i ara ja s’ha vist que no es podia mantenir aquesta situació», explica Fernández Poza.
Pa: augment del 15,2%. Els costos de producció del sector de la fleca estan pressionats per l’encariment del blat i l’energia. «No podem repercutir la pujada en el preu final. És un producte que es consumeix cada dia», apunta Eduardo Villar, president de la Confederació Espanyola de Fleca, Pastisseria, Brioixeria i Afins (Ceoppan) i vicepresident de la Unió Internacional de Forners i Confiters (UIBC). En la seva pròpia fleca, a La Rioja, a penes ha trobat valor per a pujar la barra de pa d’1,15 a 1,20 cèntims (el 4,34%), si bé les dades de l’IPC estimen una pujada general del producte del 15,2%. Algunes fleques han optat per reduir el pes de la barra, en el fenomen conegut com a reduflació. «No podem traslladar al consumidor els nostres costos», insisteix Villar. El sector reclama ajudes del sector públic i ja està començant a mobilitzar-se amb protestes.
Llet: augment del 26%
En 2021, mentre que els preus de l’energia i les matèries primeres ja pressionaven l’alça, el preu de la llet per al consumidor seguia a la baixa. Només a partir de setembre de 2021 va començar una pujada que el mes passat va assolir el 26%, i encara va amb retard respecte de l’encariment dels costos de producció, segons explica Luis Calabozo, secretari general de la Federació Nacional d’Indústries Làcties (Fenil). «La pujada reflecteix, d’una banda, l’augment dels costos de producció i el preu més alt de la llet pagada al productor, però també una erosió dels marges, que ha frenat un increment major», explica Calabozo. Amb dades de l’última setmana d’agost, el preu del litre de llet pagat al ramader havia pujat el 38,6% respecte al mateix període de 2021; el preu al consumidor va pujar a l’agost el citat 26%. Amb tot, Calabozo relativitza l’impacte. Si el preu mitjà del litre de llet de marca blanca ha passat en un any de 0,69 a 0,86 euros, l’impacte per a una família mitjana pot rondar els 41 euros a l’any (a partir d’un consum mitjà anual de 70 litres per persona), assenyala.
