Quatre de cada 10 treballadors catalans fa almenys un any que té el salari congelat. Puja el preu de la cistella de la compra -un 13% l’últim any-, puja la hipoteca -per a qui la tingui a tipus variable-, puja la gasolina, però el que no puja per a 1,2 milions d’assalariats catalans és el sou. I és que les taules de negociació col·lectiva entre patronals i sindicats porten empantanegades des de l’inici de la pandèmia i aquest any, amb els preus disparats, amb prou feines han registrat avenços. Això va camí de certificar un ‘annus horribilis’ per al poder adquisitiu de les llars treballadores.
L’absència d’acord provoca que les butxaques de gairebé la meitat de la població treballadora catalana pateixin directament la mossegada de la inflació al poder de compra. I aquells sous que sí que pugen, ho fan molt per sota dels preus. Davant d’això, CCOO i UGT estan ultimant una gran manifestació a Madrid que doni el tret de sortida a una cascada de mobilitzacions sectorials per intentar arrossegar les patronals a acords.
Un total de 77 convenis, ja siguin provincials, autonòmics o estatals, estan bloquejats a terres catalanes i afecten 1,2 milions de treballadors, amb una mica més d’incidència entre les dones que entre els homes, segons dades recopilades per CCOO. Des del metall de Barcelona -un dels convenis amb més pes de tot Espanya- fins al d’empreses de treball temporal (ETT), passant per les indústries del pa a Girona o la fusta i el suro de Lleida.
«El poder adquisitiu perdut aquest any ja no es recuperarà, passi el que passi»
«El poder adquisitiu perdut aquest any ja no es recuperarà, passi el que passi», va reconèixer el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, en una trobada aquesta setmana passada amb periodistes. Els convenis que van vencent continuen pujant i se sumen a la llarga llista de negociacions bloquejades. L’any que ve està previst que se sumin 113 convenis més que afecten 750.000 assalariats més.
Els sectors en conflicte latent s’acumulen i, de moment, les cúpules de CEOE, CCOO i UGT no troben data per tornar a reunir-se per desencallar la situació. Fonts de les tres entitats confirmen a El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari, que hi ha converses informals per intentar reactivar les negociacions de l’acord salarial que es van trencar el maig passat. Però, de moment, aquests contactes no cristal·litzen en una convocatòria formal amb data i hora. La convocatòria d’eleccions aquest novembre a la CEOE fa difícils grans avenços, malgrat que públicament hi ha sectors empresarials -com Foment del Treball- que urgeixen tornar a reunir les taules.
La disputa entre incloure clàusules de revisió salarial o no és la clau de les negociacions per a l’acord salarial. «És molt important que es reactivin les negociacions, sinó el conflicte està servit. Ni les empreses poden acceptar incrementar els salaris al nivell de l’IPC, ni tampoc poden oferir pujades de l’1 o el 2%», va afirmar el director de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars. De moment, els pocs convenis que es renoven se signen a una mitjana del 2,6%, un increment el 42% inferior al que estan pujant els sous a la resta d’Europa.
La pèrdua més gran de poder adquisitiu de les últimes dècades ja està tenint els seus primers efectes sobre les taxes d’estalvi de les llars. Segons les darreres dades de l’INE, referents al primer trimestre i que donen una visió encara incipient de l’impacte de la inflació, la taxa d’estalvi està al nivell més baix des del 2019. És a dir, tot l’estalvi forçat durant la pandèmia ja s’ha esfumat.
Mentrestant, les taules exploren «solucions imaginatives», adjectiu compartit pels negociadors de patronal i sindicats. «Estem oferint millores en conciliació o permisos, també el compromís de no absorbir ni compensar plusos amb les pujades salarials... Fins i tot en alguns convenis estem estudiant algun tipus d’indexació limitada i parcial», va explicar Ibars. «Als convenis d’empresa, on sabem si les companyies estan guanyant diners o no, estem aconseguint més avenços, però als sectorials està sent impossible», va apuntar la secretària de Política Sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado.
Tardor calenta
Les centrals amenacen de trencar la pau social que ha regnat fins ara i començar a escalar la conflictivitat a partir de finals de setembre o principis d’octubre. «No serem els pagans d’aquesta crisi, [...] la irresponsabilitat empresarial és enorme i són ells, amb els seus beneficis, els que han provocat aquesta segona ronda d’inflació als preus», va declarar Pacheco.
La llet avui és el 25,6% més cara que fa un any; l’oli un 24%; els ous el 22,4%, el pa el 15,2%... L’increment més gran de la cistella de la compra en quatre dècades arriba amb uns nivells de conflictivitat laboral relativament baixos. Fins al maig, darreres dades registrades pel Departament de Treball i just el mes en què es van trencar les negociacions entre patronal i sindicats per a un acord salarial, s’havien produït un total de 50 vagues a Catalunya, en què havien participat 34.058 treballadors i en què s’havien perdut un total de 825.009 hores de jornada.
El nivell d’incidència de les aturades era del 10,7%, és a dir, de 100 treballadors convocats a les protestes, només 10,7 les havien secundat. És el segon nivell d’incidència més baix de l’últim lustre a Catalunya i es troba lluny dels nivells de conflictivitat derivats de la crisi del 2008. Tanmateix, des de CCOO i UGT ultimen moviments per revertir aquestes dades i agitar el carrer aquesta tardor.
