La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, va anunciar divendres passat que Catalunya farà un «Registre de terres» agrícoles i ramaderes en desús per frenar el despoblament del territori, facilitant terres a qui no en té i fomentant el relleu generacional. Les dones i els joves tindran prioritat en l'accés d'aquells espais agraris en abandonament, tal com va anunciar Jordà a la presentació a l'Escola Agrària de Manresa, en la qual també va assenyalar que es facilitaria l'accés entre propietaris i persones disposades a treballar la terra.

L'objectiu és posar a disposició de la producció alimentària el màxim de superfícies agràries a fi de garantir la seva sobirania alimentària. 

La nova eina de la Generalitat ja ha iniciat la seva tramitació amb el decret que estableix els requisits i els procediments per declarar una parcel·la agrícola i ramadera en desús. De fet, el document ja és a informació pública i es preveu que sigui aprovat a principis de 2023. S'inscriu en el marc de la Llei dels espais agraris, conjuntament amb la modernització de regadius i els plans territorials agraris. 

El Registre ha de permetre, més enllà de reduir espais agraris en abandonament i evitar el despoblament al territori, millorar també la viabilitat del sector agrari i l’autoabastiment alimentari a Catalunya, i facilitar la incorporació de persones al món agrari que no tenen explotacions agràries. «No ens podem permetre perdre ni un sol pam més de terra, aquelles terres que no es conreïn i estiguin en desús, les hem d’identificar i oferir-les a persones que s’hi volen dedicar i que no tenen possibilitat per accedir a la terra que els fa falta per poder iniciar una empresa agrària viable i rendible», va dir la consellera. Per altra banda, el Registre focalitza garantir la gestió sostenible del medi, a més de regir el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin.

Totes les parcel·les s’identificaran i es registraran, i personal tècnic del Departament n’avaluarà la idoneïtat de passar a formar part del nou Registre. Si hi ha una terra abandonada amb sòls en procés de degradació i parcel·les amb males pràctiques pot ser susceptible d'entrar al Registre. A continuació, per convocatòria pública de concurrència competitiva, es facilitarà el contacte entre propietari i llogater, sempre amb la informació i comunicació amb la propietat.

En cas que un propietari no vulgui arrendar un terreny en desús, s'haurà de tramitar sense el consentiment de la propietat. Es regularan els contractes d'arrendament per la Llei de contractes. 

Pel que fa al decret, contempla representants en l'àmbit local per fer el seguiment del Registre.

Aquest procés es farà a través d'una aplicació informàtica que té un pressupost d'1,5 milions d'euros. Es realitzarà en col·laboració amb institucions i entitats del territori, amb la «comunicació i informació» als propietaris i amb «transparència» a través d’un sistema que permeti accedir a aquesta terra a través de les convocatòries de concurrència competitiva.

100.000 ha abandonades

Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície, de les quals el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. L’abandonament de l’activitat agrària, l’envelliment dels seus actius i la manca de relleu generacional ha dut a deixar de cultivar a Catalunya, en els últims 20 anys, al voltant de 100.000 hectàrees.De fet, Catalunya, amb 0,15 ha/habitant de superfície llaurable, se situa en menys de la meitat d’hectàrees llaurables per habitant que la mitjana espanyola i la meitat de la UE mateixa que és de 0,33 ha/hab. Aquestes dades mostren la necessitat de preservar l’ús agrícola dels sòls a Catalunya si volem situar-nos a un nivell suficient que ens apropi a la sobirania alimentària i baixar la importació de productes agrícoles alimentaris, amb la reducció de la petjada de carboni que això comporta.

«Un preu just i regulat»

Entre la quinzena d’alumnes que van començar el curs a l’Escola Agrària de Manresa i que van assistir la presentació, hi ha la Maria Robledo. L’estudiant va valorar positivament la iniciativa, segons assenyala ACN. «Hi ha molta gent que volem accedir a aquestes terres perquè no en tenim i és una bona manera que s’aprofitin i treure’n partit», va dir.

Per la seva banda, Arnau Cortadella, també alumne de primer, va considerar que és una «bona iniciativa» i que «cal cuidar el sector primari». Va subratllar que falta jovent que s’hi dediqui, però també terres per evitar que apostin per altres sectors professionals.

Àngel Marc, un ramader de Sobremunt i exalumne de l’escola, també va assenyalar que veu bé el registre de terres, sobretot per als joves, però creu que el més important és «que funcioni» i trencar la tendència actual en què «les empreses grans tenen més diners i poden arribar a pagar més (per les terres) mentre que un ramader petit no pot arribar-hi». I va concloure: «cal un preu just i regulat, però és molt complicat de fer».