La lluita contra la inflació no dóna treva. Tot i la ràpida desacceleració de l’economia nord-americana, la Reserva Federal (FED) dels Estats Units va decidir ahir apujar els tipus d’interès per tercera vegada consecutiva en 0,75 punts percentuals, fins a un rang del 3-3,25%, el nivell més alt des del 2008. No ha optat per l’alça més agressiva d’un punt que esperaven alguns analistes. Però malgrat haver encarit els diners en tres punts des de començaments d’any, el banc central del dòlar ha deixat clar que està lluny d’haver arribat al sostre de les pujades.

El seu president, Jerome Powell, ja ho va advertir en el seu esperat discurs en la reunió en banquers centrals a Jackson Hole (Wyoming) de finals d’agost. Aleshores va admetre que això provocaria «una mica de dolor» a llars i empreses, un missatge que ha repetit. «Les taxes d’interès més altes, el creixement més lent i un mercat laboral debilitat són dolorosos per al públic al qual servim, però no són tan dolorosos com no restaurar l’estabilitat de preus», va argumentar.

La Reserva Federal, així, ha reduït considerablement a la baixa les seves previsions de PIB per a la primera economia del món al 0,2% aquest any, l’1,2% el proper i l’1,7% el 2024 (davant de l’1,7% , l’1,7% i l’1,9% que va pronosticar al juny). Els Estats Units, de fet, ja han acumulat dos trimestres de caiguda (0,4% intertrimestral al primer i 0,2% al segon). «Un aterratge suau és un gran repte. Ningú sap si hi haurà recessió ni com de profunda seria», va admetre.

Sense treva

Darrere de tot això hi ha un nivell de preus que no dóna treva. El juny va ser un mes fatídic, amb la inflació més alta al país dels últims 40 anys: el 9,1%. Al juliol va donar una sorpresa positiva en moderar-se fins al 8,5%. Però a l’agost va tornar a decebre en baixar al 8,3% i va quedar dues dècimes per sobre de les previsions. I el que és més greu, l’IPC subjacent -que mesura els preus sense aliments i energia- va pujar al 6,3%, quatre dècimes per sobre que al juliol, prova que les pressions inflacionistes s’estan estenent a tota l’economia.

La Reserva Federal, així, va elevar les seves previsions d’IPC al 5,4% aquest any, 2,8% el proper i 2,3% el 2024. No serà fins al 2025 quan tornarà al seu objectiu del 2% a mig termini. La subjacent, a més, continuarà estant per sobre d’aquest nivell al final del seu horitzó de previsions: el 2,1% el 2025, cosa que pressiona el banc central a continuar encarint els diners. Els analistes calculen que els tipus tancaran l’any al 4,4%, per pujar al 4,6% el proper, i baixar al 3,9% el 2024 i 2,9% el 2025.

En aquesta línia, va assegurar que la Reserva Federal no frenarà ni aturarà les pujades de tipus fins que vegi que la tendència de creixement del PIB està per sota del seu potencial (1,8% a llarg termini), que el mercat laboral es reequilibra i deixa de pressionar a l’alça els salaris, i que la tendència de l’IPC es mou cap a l’objectiu del 2%. L’autoritat monetària nord-americana, en qualsevol cas, té més marge per endurir la política que altres com el Banc Central Europeu per la fortalesa del mercat laboral.