L’accelerat enduriment de la política monetària per combatre l’espiral inflacionista ha portat l’euríbor a protagonitzar en els darrers 10 mesos la pujada més ràpida de la seva història, que està lluny d’haver tocat sostre. Això ha començat a traslladar-se incipientment en forma d’importants pujades de les quotes hipotecàries a tipus variable, però el seu efecte ple s’anirà deixant sentir en el que resta d’any i al llarg del 2023.

Per anticipar-se a aquest problema, el Ministeri d’Economia i la banca, d’una banda, i les entitats, de l’altra, han començat a estudiar possibles mesures de suport als hipotecats que comencin a patir problemes per afrontar els pagaments. Així ho va confirmar ahir la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, al Congrés: «Estem treballant; ens estem reunint aquests dies amb el sector financer per veure com podem continuar aprofundint i avançant en el suport a aquelles famílies que puguin tenir una dificultat en el pagament de la hipoteca».

En particular, Economia ha traslladat al sector que ha d’aplicar correctament el codi de bones pràctiques per a la reestructuració d’hipoteques creat el 2012 i subscrit per 87 entitats. També insisteix que la reforma de la llei de contractes hipotecaris del 2019 facilita el canvi d’una hipoteca variable a fixa. Calviño, així, ha volgut prendre la iniciativa, ja que està patint pressions tant del soci minoritari del Govern, com dels aliats parlamentaris i l’oposició. Unides Podem, així, ha proposat limitar les pujades de les quotes hipotecàries variables al 0,1%, mentre que ERC vol crear un fons de rescat per ajudar famílies que no puguin pagar. Bildu i Más País també demanen mesures i, més a la dreta, Ciutadans ha proposat que la pujada de la quota sigui deduïble a l’IRPF de manera temporal.