Una altra bandera política més que ja comparteixen els dos socis del Govern, socialistes i morats. Pedro Sánchez ha donat via lliure per explorar la creació d’un impost a les grans fortunes, amb l’objectiu de mantenir el sistema d’ajuts en plena crisi energètica. Era una reivindicació d’Unides Podem que va ser tombada pel seu soci al Congrés el passat mes de juny.
«Hem de demanar una aportació més gran als que més tenen per permetre el transport públic gratis, els 200 euros a les rendes amb menys de 14.000 euros, per poder continuar abaixant l’IVA de la factura de l’electricitat, becar els alumnes…», va defensar ahir la ministra María Jesús Montero als passadissos del Congrés. La responsable d’Hisenda va recordar que, igual que l’executiu de coalició ha promogut la creació de nous gravàmens a les empreses energètiques i a la banca, ara analitza la possibilitat d’augmentar l’aportació a les arques públiques de «les grans fortunes».
El nou impost és una de les principals peticions d’Unides Podem aquesta legislatura. El PSOE l’havia rebutjat fins ara amb l’argument que no s’havia consensuat al si de l’executiu, tenia dubtosa eficàcia per recaptar i la seva inutilitat final, perquè, deien els socialistes, aquesta pressió més gran es podria traslladar a les grans fortunes a través de l’impost de societats.
La proposició de llei de juny
Els morats van defensar en la proposició de llei que van presentar que s’apliqués a les fortunes que superin els 10 milions d’euros. El text introduïa una nova escala de gravamen amb vuit trams i tipus, del 3,6% al 5%. En cas que el contribuent tributés ja a través de l’impost sobre el patrimoni, l’augment de tipus era inferior.
El portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, va celebrar que el PSOE accepti estudiar aquest nou impost i va dir que té l’«esperança» que s’animi a acceptar també la proposta d’establir un límit temporal a la pujada de les hipoteques de tipus variable.
Aquest anunci del Govern de Sánchez arriba en ple debat sobre la competència dels governs de la Comunitat de Madrid i Andalusia amb l’impost de patrimoni. El president de la Junta, Juanma Moreno, ha comunicat aquesta setmana que el bonificarà per atraure els contribuents més rics d’altres comunitats autònomes, i va fer referència en concret a Madrid (on governa la seva companya de partit Isabel Díaz Ayuso) i Catalunya.
Montero va criticar la decisió de Moreno, perquè, segons la seva opinió, posa en relleu el model que suposa el PP, «un partit que defensa les elèctriques, les petroleres, la banca i les grans fortunes». El PSOE, en canvi, va destacar, vol demanar «un esforç als que més tenen per poder acompanyar les famílies mitjanes i treballadores en un moment de crisi i de pujada de la cistella de la compra». Els 120 milions que fins ara recaptava Andalusia amb aquestes «17.000 persones que pagaven l’impost de patrimoni» deixaran d’anar a «sanitat, educació, dependència», es va queixar.
La ministra considera que cal encaixar el debat sobre l’harmonització dels impostos en el disseny del nou model de finançament autonòmic, cosa que el Govern ha descartat fer aquesta legislatura a causa de l’horitzó electoral que s’acosta l’any que ve amb municipals, autonòmiques i generals . El finançament autonòmic suposa unir les necessitats de totes les autonomies i, en aquest assumpte, per la diferència de renda o edat de la població, s’estableixen aliances sense tenir en compte si són del PSOE o del PP.
Montero va insistir que l’executiu defensa l’harmonització per evitar la competència entre comunitats i «evitar la pràctica eliminació de figures fiscals», però no la recentralització. Aquest segon terme implica que les autonomies no tinguin poder per dissenyar la seva capacitat fiscal, cosa que el Govern rebutja. La titular d’Hisenda és partidària de marcar un marge a les comunitats autònomes perquè no s’arribi a suprimir la tributació dels impostos sobre els quals tenen competència.
