Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Vox, soci preferent a Europa

El polític que més s’acosta a la postura de la líder de Germans d’Itàlia és Abascal

Abascal i Meloni, amb Olona en una foto d’arxiu. | EUROPA PRESS

Si calgués definir amb una sola frase la relació entre Giorgia Meloni, la líder de Germans d’Itàlia, i Marine Le Pen, la cap de Reagrupament Nacional (RN), caldria optar per un «és complicat», en paraules de l’analista Marc Lazar. El gran èxit aconseguit per Meloni fins ara, que de la intranscendència política ha passat en poc temps a situar-se com la força que més ha crescut en intenció de vot a Itàlia, ha eclipsat aquests anys les divisions de l’ala més extremista de la dreta europea. En públic, tot ha estat una ostentació de sintonia, cordialitat i entesa. I davant de l’enemic comú, el progressisme europeu, tancament de files.

No obstant, aquesta no és la realitat per al conjunt del bloc. Tampoc per a Meloni. L’exemple de Le Pen és simptomàtic. Matteo Salvini, el cap de la Lliga i aliat de l’actual coalició de dreta, va presumir d’un sms que li va enviar la líder ultradretana gala. «Bona sort, Matteo! Encara i sempre amb tu!», li va escriure la líder de RN, segons va explicar Salvini. Però això mateix no va passar amb Meloni; cap missatge va transcendir d’una comunicació entre totes dues. Al contrari, va regnar el silenci.

«Per descomptat», diu Lazar, «Meloni i Le Pen tenen punts en comú. Totes dues volen una Unió Europea en què els estats tinguin un pes més gran, i critiquen l’islam i la immigració». «També hi ha importants diferències de contingut i de valors. Le Pen té una postura molt més laica que Meloni i, a més, la seva formació és membre del grup polític europeu Identitat i Democràcia (ID), com Salvini», afirma. En canvi, «Meloni és presidenta de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR)», recorda aquest sociòleg i historiador francès, en referència a aquesta formació de clar tarannà atlantista. Un distanciament al qual també s’ha arribat, segons algunes veus, també per la negativa de Salvini a que Meloni fos la seva representant a la Unió Europea (UE).

Diferent, per no dir oposat, és el cas de Santiago Abascal, el líder de la formació ultradretana espanyola Vox. Abascal, de fet, no només és part de l’ECR amb Meloni, sinó que a més «hi ha una relació, també personal, entre tots dos», explica una font de Germans d’Itàlia. Fruit d’això va ser, al juny, la participació de Meloni en la campanya electoral de Macarena Olona, la llavors candidata de Vox a la presidència de la Junta d’Andalusia. I que aquesta setmana Meloni hagi arribat a augurar a Espanya un èxit semblant al seu a Itàlia.

Compartir l'article

stats