Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Els beneficis de l’Ibex creixen vuit vegades més que els sous des de 2019

Energètiques i banca concentren el repunt dels resultats, que són, en conjunt, un 60% superiors als previs a la pandèmia de covid

La Borsa de Madrid, ahir al matí. | EFE

La crisi que castiga des de fa mesos les economies europees no està afectant totes les butxaques de la mateixa manera. Mentre que la gran majoria de treballadors veuen com els seus salaris romanen congelats o pugen per sota de la inflació i les pimes intenten preservar uns balanços en positiu, les empreses de l’Ibex 35 acumulen entre totes uns beneficis rècord. Les energètiques i la banca concentren el repunt dels guanys de les cotitzades espanyoles, que són, en conjunt, un 60% superiors als que es van registrar el 2019. Mentrestant, els sous dels treballadors del conjunt de l’economia es revaloren durant aquest mateix període a un ritme substancialment menor, concretament des del 2019 han crescut un 7,4%, segons dades de l’INE, és a dir, han crescut vuit vegades menys que els beneficis de l’Ibex.

El 21 de setembre passat l’empresa fotovoltaica Solaria va presentar els seus resultats del primer semestre de l’any, sent l’última de les 35 referències de l’Ibex i tancant així una desfilada de xifres que deixa el balanç següent: Entre totes sumen entre es mesos de gener i juny uns beneficis totals de 31.310,5 milions d’euros, una xifra un 12,7% superior a la registrada en el mateix període del 2021 i un 61,6% superior a la registrada el 2019, abans de la covid.

Oasi de bonança

«Quan puja la inflació a nivells com els que estem veient sempre hi ha guanyadors i perdedors. Hi ha actors que tenen la capacitat d’incorporar dins dels seus marges aquests creixements de preus i altres que no en tenen, com els treballadors però també les pimes», explica el professor d’economia, finances i comptabilitat d’Esade Pedro Aznar. Les firmes de l’Ibex es troben entre les primeres, en una mena d’oasi de bonança que les allunya de la realitat majoritària entre el teixit empresarial espanyol, segons coincideixen diverses fonts consultades.

Per apuntalar la seva tesi, el director de conjuntura i anàlisi internacional de Funcas, Raymond Torres, recorre a les dades actualitzades de la central de balanços del Banc d’Espanya. Segons aquestes, l’últim any els excedents empresarials han crescut un 4,3% respecte el 2019, tot i que l’efecte IPC descompta un 2% per sota dels nivells prepandèmia a preus corrents. És a dir, els marges empresarials van a l’alça, però són molt lluny dels creixements registrats per les empreses cotitzades.

«Fins i tot dins de l’Ibex tampoc hi ha un comportament homogeni. Clarament les referències de la banca i les energètiques són les que expliquen aquest augment tan pronunciat dels beneficis», assenyala el professor de finances i comptabilitat de la UPF-BSM Andrei Boar. «D’una banda, els nivells de consum elèctric són pràcticament iguals ara que els que es registraven fa un any, però amb un preu molt més elevat. I, de l’altra, l’increment de tipus d’interès beneficia clarament la banca. Ja estem veient com l’euríbor puja i les hipoteques a tipus variable s’estan encarint. Però aquesta escalada no s’està produint en la remuneració de l’estalvi, cosa que millora el marge d’intermediació dels bancs. En els propers mesos el més previsible seria que els beneficis de la banca augmentessin més», afirma Pedro Aznar.

«El cop de la pandèmia ha estat perjudicial per a tothom, especialment per a les empreses, i el de la inflació també està tenint un cost elevat, però sobretot per als assalariats», afirma Torres. Les dades de l’enquesta trimestral de costos laborals així ho avalen. Segons aquestes, el salari per hora efectiva treballada és un 7,4% superior si es compara amb el 2019, si bé descomptant la inflació acumulada, els salaris són avui un 3,8% més baixos que abans de la covid.

Afectació a la inversió

«Les pròpies empreses haurien d’estar interessades en què hi hagi una evolució relativament compassada entre el creixement dels beneficis i dels salaris. Perquè un desequilibri massa persistent pot dificultar la recuperació del consum i, per tant, afectar la pròpia inversió, com ja han alertat l’FMI o el G-20», assenyala Torres.

Compartir l'article

stats