El Ministeri d’Economia i la banca tenen previst presentar en els propers dies -en principi, el que queda de setmana o principis de la propera- el pla de mesures en què treballen des de fa mesos per millorar l’accés als serveis financers bàsics a l’Espanya buidada. El punt principal que queda per tancar és com s’instal·len caixers automàtics als 243 municipis de més de 500 habitants (amb uns 211.000 habitants) que al tancament de l’any passat no comptaven amb cap via d’accés directe a l’efectiu. El sector financer preveu proposar al Govern que es faci mitjançant concursos públics.
Fonts financeres apunten que el departament que dirigeix Nadia Calviño va transmetre al sector fa algun temps que prefereix una solució que passi per instal·lar caixers de marca blanca, sense ensenyar cap entitat concreta, i pagats per tots els bancs en funció de la seva quota de mercat. Les entitats han explorat complir aquesta petició a través de l’empresa de serveis de mitjans de pagament Redsys. Tot i això, aquesta alternativa no agradava a alguns bancs, particularment entre els més grans i de xarxa més extensa, per la qual cosa el sector té previst proposar finalment a Economia que es faci a través de licitacions públiques.
Mantenir la marca
L’argument de les entitats esmentades és que, ja que han d’assumir el cost, és just que puguin posar la seva marca. Coordinat a través de les seves patronals AEB, CECA i UNACC, el sector està enllestint els detalls de la seva proposta, però la idea és plantejar que durant uns sis mesos es convoquin els concursos, seguint el model aplicat des de fa temps a comunitats autònomes com la valenciana. També ofereixen que, si passat aquest termini algun dels 243 municipis es queda sense cobrir (cosa que consideren poc probable a causa del seu baix nombre), s’hi instal·li un caixer de marca blanca.
Un altre punt rellevant és el repartiment del cost d’instal·lació i de manteniment dels caixers. La banca vol que el sector públic (bé l’Estat, les diputacions o els ajuntaments afectats) assumeixi part d’aquest cost i almenys garanteixi la disponibilitat d’un espai físic adequat, les connexions a les infraestructures tecnològiques necessàries (com internet) i el compliment dels requisits de seguretat imprescindibles. Al sector, però, hi ha certs dubtes en relació amb què Economia accepti la fórmula proposada per al repartiment del cost.
Els treballs s’estan enllestint als nivells tècnics de les patronals i amb els del ministeri, però està previst que el pla s’anunciï després d’una reunió entre la vicepresidenta Calviño i els responsables de les patronals: Alejandra Kindelán (AEB), José María Méndez (CECA) i Cristina Freijanes (UNACC). En principi havia de ser dimarts passat, però es va ajornar. En la trobada, la ministra també vol tractar amb el sector la situació dels hipotecats després de la pujada de l’euríbor, per als quals Economia ja estudia possibles mesures de suport als més vulnerables.
1,4% de la població
Segons un estudi presentat per les patronals abans de l’estiu i encarregat a Joaquín Maudos (catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i director adjunt de recerca de l’Ivie), el 54,4% dels municipis espanyols (4.422), on resideix el 3,3% de la població (1.555.688 habitants) no compta amb sucursal bancària, encara que sí amb alguna altra via d’accés físic als serveis més bàsics (com els caixers, els ofibusos o la xarxa de Correus). En canvi, el 39,7% dels municipis (3.230) i l’1,4% de la població (657.557 espanyols) no tenen accés a l’efectiu, amb dades del tancament del 2021.
Girona, una província afectada
El pla que prepara el sector i Economia se centra en aquest darrer col·lectiu. Els municipis que no tenen cap punt d’accés als serveis bancaris són de mida molt petita (només 204 habitants de mitjana, davant de 9.968 de la resta de municipis), amb una densitat de població molt reduïda (6,1 habitants per quilòmetre quadrat davant de 117,8) i de caràcter majoritàriament rural (ho són el 99,3%, davant del 73,3% de la resta). El problema es concentra a províncies com Zamora, Salamanca, Palència, Lleó, Burgos, Sòria, Guadalajara, Àvila, Conca, Segòvia, Lleida, Valladolid, Navarra, Càceres, Osca, Terol i Girona.
A més de la instal·lació dels caixers als municipis de més de 500 habitants (al principi la banca ho va plantejar en els de més de 700), el pla inclou mesures com ampliar la flota d’oficines pròpies mòbils (els ofibusos); incrementar el nombre d’agents financers (persona o empresa que actua per compte d’una entitat de crèdit sense pertànyer-hi); i assolir més acords de cashback, és a dir, de retirada d’efectiu a establiments comercials com gasolineres i farmàcies.
Així mateix, el sector va aconseguir abans de l’estiu un acord amb Correus per posar a disposició de les entitats el servei Correus Cash, que permet fer retirades i ingressos d’efectiu als 4.675 punts d’atenció i a través de 6.000 carters rurals de l’empresa pública postal.
