Els sindicats donen per acabada la fase dels parlaments amb la patronal i passen a l’ofensiva davant de la crisi de preus. CCOO i UGT han convocat una gran manifestació a Madrid el proper 3 de novembre per forçar la CEOE a assumir més increments salarials. Com a prèvia hi haurà concentracions a les empreses i davant de les seus patronals de les principals ciutats del país el proper 7 d’octubre, coincidint amb una jornada de protestes a tot Europa coordinada des de les confederacions sindicals contra l’encariment de la vida. Les centrals inicien així un calendari de mobilitzacions que es mourà per sectors i que aspira a trencar o esmorteir la pèrdua de poder adquisitiu que arrosseguen la majoria dels treballadors.
«Les empreses tenen prou marge per poder negociar els convenis a l’alça. Les famílies no poden mantenir la situació en què estem», va explicar ahir el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez. De moment, la inflació, si bé també afecta els balanços de la majoria de les empreses, s’està acarnissant amb el poder de compra dels treballadors. Els preus han pujat gairebé 10 vegades més que els sous durant la primera meitat d’aquest any. «Aquest país no pot tornar a sortir d’aquesta crisi amb devaluacions salarials. No s’ho pot permetre», va assenyalar el secretari general de CCOO, Unai Sordo.
Les centrals consideren que la CEOE no s’asseurà a taula per negociar si no s’hi veu forçada. «Porten en el ‘no’ des del primer dia», els va acusar Álvarez. Titllen de «garreperia» les xifres que actualment s’estan posant damunt la taula de la majoria de convenis, especialment en aquells sectors on hi ha menys organització sindical. I alerten que les perspectives de creixement per als propers anys es poden veure truncades si el consum intern s’ensorra, frenat per l’actual pèrdua de poder adquisitiu dels salaris.
La primera proposta dels sindicats quan van trencar el diàleg al maig va ser del 3,5% aquest any, del 2,5% el 2023 i del 2% el 2024. Tot i que sempre amb clàusula de revisió salarial, és a dir, que a finals d’any, la xifra final de pujada havia de ser la de l’IPC. Una clàusula rebutjada frontalment per part dels empresaris, atès el previsible increment de costos laborals que això implicaria si la inflació acaba tancant en el 8%, tal com preveuen els economistes de Funcas. Les centrals exigeixen a la patronal que torni a seure a taula, encara que avancen que exigiran condicions diferents.
