Hem acabat setembre i entrat en una nova estació, tardor, i amb ella apareixen les properes sembres. Per ara tot són dubtes i incertesa entre els agricultors, i no hi ha una resposta clara a la pregunta, quant i com sembraràs? La veritat és que els professionals del camp coincideixen en la necessitat de caminar amb peus de plom abans de prendre decisions de sembra. Els costos estan disparats i ni el temps que acompanyarà la campanya ni els preus que finalment es pagaran pel cereal estan assegurats. Una errada es pot traduir en la ruïna de moltes explotacions.
I és que, sumant les despeses bàsiques d’una hectàrea de cereal, la inversió es duplica. Davant d’aquesta situació, quines alternatives té el pagès? Els ulls del sector estan en l’abonat, que és la despesa més important. La disjuntiva que s’obre al pagès és o bé utilitzar menys quilos o bé adquirir formulacions amb menys concentració d’elements minerals, que ja s’estan oferint perquè es veu que el sector no pot pagar el que demanen. Fins i tot fer totes dues coses.
Una altra possibilitat, sobretot als terrenys amb menors rendiments de cereal, és apostar per cultius que funcionen pràcticament sense adob, especialment sense nitrogenats, com ara les oleaginoses i les proteaginoses. A més, cal tenir en compte les característiques de cada província, comarca, zona i fins i tot parcel·la. L’impacte d’aquestes decisions pot ser més gran a les zones amb rendiments històrics més modestos.
