Aquesta setmana s’ha complert un any del ‘no’ definitiu d’Aena a l’ampliació de l’aeroport del Prat. L’absència de consens al Govern, la falta de cintura en la presentació de la proposta per part del gestor aeroportuari i l’oposició granítica dels defensors de l’entorn natural van provocar la marxa enrere. No obstant, lluny d’abandonar-se el projecte, valorat en 1.700 milions d’euros, el debat continua obert. I, les posicions, més enverinades.

«Per a mi tot acaba el dia que el Consell de Ministres aprova el DORA i no hi apareix la inversió», diu per concloure l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler (El Prat en Comú), ferm opositor a aquest creixement. El DORA és el Document de Regulació Aeroportuària en el qual es fixen les inversions quinquennals d’Aena. L’ampliació de la infraestructura barcelonina s’hauria inclòs en el període 2022-2026, però va caure per la falta d’acord.

Inici de les compareixences

Hi ha qui ho celebra, com Mijoler, però d’altres no es donen per vençuts, com <strong>Foment del Treball</strong>. No accepten que s’hagi aparcat l’ampliació de l’aeroport i que, si es reprengués, seria d’aquí quatre anys. Per això han creat una comissió formada per una trentena de persones, ampliada en els últims dies, que s’ha marcat un termini de nou mesos per aconseguir una proposta de consens, una vegada passin les eleccions municipals. Aquest dilluns fan la segona reunió, en la qual compareix la directora de Planificació Aeroportuària i Control de Regulació de l’empresa, Elena Mayoral, i el president del consell d’administració de Fira de Barcelona, Pau Relat.

La voluntat del president de la comissió i alhora president de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno, és escoltar tots els punts de vista, tot i que tant ell com el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, admeten obertament que el seu objectiu és que la infraestructura aeroportuària creixi per absorbir l’increment de viatgers dels pròxims anys. La pandèmia va donar una treva, però el 2019 s’havien assolit els 52,6 milions de passatgers: Aena defensa que les actuals instal·lacions frenen aquest creixement (aspiren a 70 milions anuals) i desemboquen a l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat a la saturació.

Municipals a la vista

Dotze mesos després que el gestor aeroportuari (amb un 49% de capital privat) abandonés l’ampliació sobre el paper, es mantenen les posicions numantines. Hi ha els qui comparteixen la radiografia d’Aena i el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (amb Raquel Sánchez al capdavant, bona coneixedora de la realitat del Baix Llobregat a l’haver sigut alcaldessa de Gavà), com Foment, el Cercle d’Economia o el Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Altres, al pol oposat, que abominen el projecte, i aposten en ocasions pel decreixement, crítics amb el model depredador del territori. I la posició intermèdia, propensa a fer canvis en la gestió de les instal·lacions, si convé, o allargar la pista només l’imprescindible i mantenir l’equilibri ambiental. En aquest moment, des d’Aena defensen que la seva proposta «és la que és» i que no han «avançat ni retrocedit», ja que la prolongació de 500 metres de la tercera pista, la curta, la més pròxima al mar, és la que els seus tècnics consideren «la millor solució», malgrat que s’afecti la llacuna de La Ricarda.

Els agents econòmics demanen parlar

Al Govern, amb posicions diferents a ERC i Junts, fins ara havien optat per esperar a les urnes del maig de l’any vinent. Treballar discretament, confirmen algunes fonts, però deixar passar les municipals. Els esdeveniments dels últims dies, amb els socis a punt de la ruptura, vaticinen encara més dilacions. «És imprescindible debatre sobre l’aeroport que volem», assegura el president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola. La seva entitat, com Foment, promourà el diàleg sobre l’aeroport.

També ho faran, juntament amb els enginyers i els arquitectes, el Col·legi d’Economistes de Catalunya. El seu degà, Carlos Puig de Travy, demana que s’avaluï com compaginar el progrés econòmic i el social i reclama als responsables polítics «que facin les coses bé».

«Haurem de treballar molt, històricament els temes aeroportuaris han estat massa polititzats i això no ajuda», conclou Lluís Sala, vicepresident dels enginyers aeronàutics, exdirector de l’aeroport Girona-Costa Brava i membre de la comissió acabada de crear per Foment.